Les xifres parlen per elles mateixes. La plataforma Newzoo situa l'Estat Espanyol en la 9a posició del rànquing de països on més diners es gasten en videojocs (2.580 milions de dòlars) i el nombre de jugadors s'estima que és de 25,8 milions. 

Segons dades de l'informe del Ministeri de Sanitat el 6,1% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys pateixen trastorns relacionats amb els videojocs i puja més encara durant els mesos de pandèmia. 

Què els passa als adolescents i joves amb els videojocs? Per què enganxen tant? Per què es venen tant? Què hem de saber les famílies davant d'aquest fet? 

Gina Tost, periodista especialitzada en tecnologia i videojocs ens explica que de la mateixa manera que l'OMS va categoritzar l'addicció als videojocs com una malaltia possible, també va recomanar jugar a videojocs per passar millor la pandèmia.

"No es pot posar els videojocs en un mateix sac igual que no es pot posar en un mateix sac, igual que no es pot posar al mateix sac tota la literatura o tot el cinema junt, perquè no és comparable. És un àmbit molt gran que ha agafat molta rellevància als mitjans i el focus sempre està a demonitzar-lo", assegura.

Creu que aquesta demonització és fruit del desconeixement. "Els videojocs també salven vides. En el cas d'aquest noi que ha estat hospitalitzat per addicció als videojocs el que moltes vegades no es diu o no es llegeix és que se li havia mort la mare, tenia problemes de bullying i havia entrat en una espiral de depressió i per ell l'única manera de generar serotonina era mitjançant el joc"; explica. 

Què passa al cervell quan es juga a videojocs? Per què enganxen tant?

Diversos estudis demostren que jugar a videojocs activa diverses regions relacionades amb el plaer, com per exemple el circuit estriat-ventral esquerra. També se sap que quan es juga a videojocs s'allibera dopamina.

La dopamina és l'anomenada l'hormona de la felicitat, la segreguem quan una activitat ens produeix plaer i enganxa. De fet alguns anomenen a la dopamina la droga del segle XXI, i és que en aquest reportatge al New York Times s'apuntava que mentre els adolescents americans són menys propensos a consumir drogues ho són més a estar enganxats a les pantalles en general.

Són tan dolents com diuen els videojocs?

Segons ens explica Diego Redolar, investigador especialitzat en tecnologies digitals, psicobiologia i neurociència de la UOC i de Brain 360, hi ha múltiples estudis que apunten que els videojocs, més concretament els d'acció, poden tenir fins i tot beneficis cognitius pel nostre cervell: milloren la capacitat d'atenció i augmenten el control i eficiència d'aquesta capacitat. També, segons explica augmenten la velocitat amb la qual les persones processen la informació. 

Què podem fer les famílies per prevenir aquestes possibles addiccions.

Diego Redolar ens facilita els següents consells: 

Estar ben atents/es als senyals que hi poden haver: detectar quan hi pot haver una addicció és clau per ajudar-los. Una d'aquestes senyals és que el/la preadolescent o adolescent deixi de fer coses per poder jugar, no vulgui anar a llocs on no hi hagi wifi o canviï la seva interacció social i s'aïlli

Establir unes rutines i hàbits: Segons ens diu és bo limitar ja no només el temps de joc sinó també on es pot jugar, fins a quina hora, o tenir clar a quina hora s'apaga la wifi o no es pot jugar, a quina hora s'ha d'anar a sopar o a dormir. Per això és bo pactar-ho i respectar aquests hàbits.

Donar exemple: Les persones adultes a càrrec de menors hem de donar exemple. No podem dir que el nostre fill/a no jugui i estar nosaltres amb el telèfon o pantalles. En aquest sentit les famílies hem de predicar amb l'exemple.