Paula Jaume

Sacsejar fort un bebè és maltractament infantil

Què és la síndrome del bebè agitat i quins greus danys pot causar?

per Criar.cat
Paula Jaume
Heu sentit mai a parlar de la síndrome del bebè agitat? Pot provocar greus danys a les criatures i prevenir-la és tan senzill com conscienciar famílies i cuidadors/es perquè en situacions d'estrès, desesperació o, fins i tot, de joc evitin sacsejar fort una criatura per prevenir danys irreversibles.  

N'hem volgut parlar amb la pediatra María Alexandra Millán, que ha insistit en la necessitat de fer-ne pedagogia per evitar casos amb la síndrome del bebè agitat que, en situacions extremes, pot arribar a causar la mort del nadó. 


Què és la síndrome del bebè agitat? És un fet patològic que se sol detectar en criatures menors de dos anys, i més freqüentment en menors d'un any. Succeeix quan subjectant l'infant per totes dues aixelles se l'agita fortament. Com que els músculs del seu coll no estan ben desenvolupats i subjecten un crani de major proporció, es produeix un moviment del cap endavant i enrere on es poden arribar a produir lesions cerebrals molt greus com ara hemorràgies o lesions derivades del despreniment de la retina i seccions de la medul·la espinal. També es poden trobar fractures a nivell de les costelles per la força que se sol aplicar quan s'està subjectant la criatura. 

Quins danys pot ocasionar? Sacsejar una criatura encara que sigui per poc temps pot provocar danys cerebrals irreversibles. Lamentablement, el 25% de les criatures afectades per aquesta síndrome moren. Les que sobreviuen poden arribar a requerir atenció mèdica de per vida. Entre els danys hi ha l'hemorràgia cerebral, la pèrdua de visió parcial o totalment per despreniment de retina, lesions medul·lars per secció de la medul·la a diferents nivells, retard de desenvolupament a nivell de l'aprenentatge o de conducta, discapacitat intel·lectual, trastorns convulsius i també paràlisi cerebral infantil.


Quins són els símptomes o senyales d'urgència? Poden ser molts: irritabilitat extrema, agitació, somnolència, canvis en el patró d'alimentació, vòmits, pal·lidesa cutània, hematomes, convulsions o pèrdua sobtada del coneixement. A vegades aquests símptomes poden no emergir a la primera hora, si no a les dues hores. Són motius d'anar a Urgències perquè l'assistència mèdica ha de ser immediata.

 Es considera maltractament infantil? Sí, de fet és la forma de maltractament infantil més freqüent. N'hi ha fins a 20 casos per cada 100.000 nadons. I és que es pot generar de diverses maneres.

En primer lloc, en contextos de violència. Sol passar en aquells moments en què la criatura plora desconsolada i descontrolada, els progenitors no aconsegueixen calmar-la i es desesperen. És una forma violenta de calmar la criatura per la manca de control del pare o la mare.

Però també pot tenir lloc de forma accidental amb jocs bruscs on, a vegades, es pot no mesurar correctament la força i fer mal sense voler, sobretot en edats lactants. En aquest context podem sacsejar la criatura jugant o llançant-lo a l'aire i li podem fer un dany important.

Una altra manera força freqüent que pot ocórrer de forma accidental és en situació d'emergència mèdica. Davant d'un ennuegament o una convulsió, l'estrès dels progenitors pot dur-los a sacsejar l'infant buscant que reaccioni. 

Quines conseqüències pot tenir per als progenitors? La legislació empara el menor davant de maltractaments, ja sigui de manera intencionada o no. I atorga al sistema de salut la tasca de salvaguardar la integritat de l'infant i la seva vida. Per aquest motiu, davant la sospita mèdica, s'activen els protocols de maltractament infantil amb l'objectiu d'aclarir l'origen de les lesions. Si es confirma el maltractament, els progenitor poden arribar a perdre la tutela legal del nen/a.

Com es pot prevenir? La primera forma de prevenir-ho és conscienciant als adults que mai es pot agitar un bebè ni per enuig ni jugant. També és important que famílies i cuidadors/es tinguin eines i recursos per sostenir l'estrès i la ràbia, així com un bon control de les emocions perquè en el moment en què una criatura plori o necessiti maniobres tècniques, els pares sàpiguen dels riscos d'aplicar la força. 


 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Imatge il·lustrativa
Bia Octavia
Les expertes de LactApp contesten en una marató de 12 hores en directe dubtes de lactància
Imatge il·lustrativa
Ben White
Aïda Roig Çelik
Si sents que el teu fill o filla no et fa ni cas, aquest article t'interessa
Imatge il·lustrativa
Ens ho explica la psicòloga Laia Sala
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres