Junter Johnson

No m'explica res: com millorar la comunicació amb els nostres fills/es

Si voldries que el teu fill o filla t'expliqui les coses que li passen a l'escola o amb els amics, aquí tens alguns consells

Junter Johnson
Sovint ens passa que quan preguntem als nostres fills o filles com els ha anat l'escola, si el dia ha tingut res d'especial, o si estan bé amb els amics, obtenim una resposta monosil·làbica o, directament, silenci. Establir un bon canal de comunicació des de ben petits és important per enfortir els llaços de confiança, sobretot de cara a la preadolescència i adolescència. Fer-los sentir que hi som i que els podem acompanyar és la clau perquè s'obrin a explicar-nos el que necessitin, quan estiguin preparats. 

La psicòloga i psicoterapeuta, Elisenda Pascual, i la pedagoga i investigadora Heike Freire, ens han donat alguns consells per millorar la comunicació amb els més infants. En el cas dels nens i nenes de menys de tres anys, en què la parla encara no està ben assolida, és aconsellable que ens col·loquem a la seva alçada i establim contacte visual. Podem reforçar-ho amb un petit contacte físic i utilitzar paraules molt senzilles i exemples concrets. A partir d'aquesta edat, en què ja podem començar a establir un diàleg, podem seguir les següents recomanacions:


Respecta el seu espai personal

Recorda que de vegades les criatures necessiten tenir un espai d'intimitat. A l'escola hi tenen una vida a part de la de casa, i també és necessari.


 No facis interrogatoris

Les preguntes no són la millor forma de comunicació. En primer lloc has de veure des d'on preguntes, si és des de l'interès o si vols saber detalls per algun altre motiu. Després també cal basar la mirada cap a l'altre: en quin moment està, quines coses li passen, com ho està vivint, si està estressat/da... L'important és establir un diàleg.

 Busca un moment tranquil i parla-li de coses que et passen a tu

Perquè sorgeixi la conversa cal buscar espais de convivència familiar, en un entorn relaxat i sense distraccions, on no només fer preguntes, sinó també explicar coses que ens hagin passat a nosaltres i amb les que els infants puguin connectar. Podem fer-los partícips de les nostres experiències diàries, o de coses que ens van passar durant la infància. Establint diàlegs generarem aquest espai de confiança que al llarg de la vida els infants necessitaran tenir amb nosaltres, i nosaltres també amb ells. 

 Primer escolta i després reformula la frase

La base de la comunicació és escoltar. És veure què ens volen explicar, deixar-los expressar-se, i després reformular de nou el que ens han dit amb les nostres paraules. Així ens assegurem que ho hem entès bé, i ells que ens ha arribat el seu missatge. Aquesta és la base de l'escolta activa. 

 A preguntes transcendentals, respostes afinades i utilitzant el seu mateix vocabulari

Arriba un moment que els infants senten la necessitat de preguntar-nos sobre temes transcendents: la vida, la mort, la sexualitat... Són preguntes que arriben entre els 4 i els 6 anys, una edat en què no estan preparats perquè les nostres respostes siguin profundes, filosòfiques i potents, però sí que han de ser afinades. En aquest punt els podem primer retornar la pregunta, demanant-los què en pensen ells, com ho veuen. Així podem fixar-nos en quines paraules fan servir i a partir d'aquí incorporar aquest vocabulari a la nostra resposta, per establir una bona comunicació.

 Transmet seguretat i coherència

Quan comencem a establir diàleg és important establir també límits clars i transmetre seguretat i coherència. Amb la veu i l'expressió corporal transmetem també el nostre estat d'ànim. Són edats on hi ha molt de joc de poder o de repte, i hem de ser capaços de transmetre molta fermesa. Ens passarà el mateix més endavant, durant l'adolescència, i ells i elles necessitaran veure que nosaltres no trontollem. Aprendran a comunicar-se segons com vegin que ho fem nosaltres.

 Aprendre a comunicar-se de forma No Violenta

Estem acostumats a comunicar-nos de forma agressiva en determinades situacions. Ho fem  sobretot amb els infants i també amb les nostres parelles. En aquest sentit és important també que fem un treball personal per aprendre les bases de la comunicació no violenta: expressar les nostres emocions i sentiments. No podem pretendre que els infants aprenguin a comunicar emocions si nosaltres no ho fem. 


Segueix a la psicòloga Elisenda Pascual i a la pedagoga Heike Freire a les xarxes

 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Imatge il·lustrativa
Bia Octavia
Les expertes de LactApp contesten en una marató de 12 hores en directe dubtes de lactància
Imatge il·lustrativa
Ben White
Aïda Roig Çelik
Si sents que el teu fill o filla no et fa ni cas, aquest article t'interessa
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres