Rendy Novantino

Com cuidar l'autoestima infantil

Ens ho explica la psicòloga Marta Segrelles

22 de novembre de 2021 a les 06:50h
Rendy Novantino
Hi ha paraules, com en aquest cas autoestima, que quasi sempre les tenim a la boca però que s'utilitzen com un calaix de sastre. O inclús creiem que una única cosa és l'arrel de tots els nostres problemes: "si tingués més autoestima, la meva situació seria diferent".

Ens imaginem allò que volem aconseguir per tenir més qualitat de vida o millorar a nivell personal, com per exemple, tenir "una bona autoestima" com si fos un destí al qual arribar, però és una visió que en realitat, ens allunya del benestar, perquè perseguim un ideal que mai arriba i que a més ens frustra perquè sentim que no estem fent el suficient.


Quan parlo d'autoestima, penso en la idea que tinc de mi i l'estima que em tinc, és a dir de com em miro, i això dependrà de com m'han mirat

La manera en que ens tractem quan no tenim un bon dia, si el que fem, ens diem i pensem de nosaltres ens ajuda a sentir-nos millor o ens enfonsa cap a baix, tindrà molt a veure de com ho feien amb nosaltres i amb ells mateixos els nostres models significatius.


A vegades, és probable que no diem cap comentari despectiu directe cal nostre fill o filla, però ens observa i escolta i es fa una idea d’allò que és acceptable i allò que no ho és per a nosaltres. I, evidentment, sempre voldrà saber que té la nostra acceptació i amor incondicional.


Escolten com, en ocasions, jutges la vestimenta, el cos, l'aparença de la gent del carrer, dels personatges que surten a la televisió… Et veu com et mires al mirall i revises les arrugues de la pell que han aparegut i que abans no hi eren.

A vegades, amb bona intenció, acabem dient coses que no ajuden al nostre fill/a perquè tingui un bon concepte d'ell/a mateix. Imagina una situació on comparteix quelcom que li preocupa d'ell/a mateix/a i li traiem importància."Però com dius això, no m'agrada gens que diguis això, ets el més guapo/a".

Imagina que et diu que no li agrada ser tan baixet/a d'estatura. A tu et fa mal escoltar això, vols que es senti bé, però necessita un lloc segur que pugui contenir aquesta informació, que no la intenti canviar, però que pugui donar-li una altra perspectiva. 

Seria diferent poder reconèixer que sí, que és baixet/a i això no diu res dolent d'ell/a, seria beneficiós educar-lo en la diversitat, anar pel carrer i veure cossos diversos, també dels membres de la família, de les persones que hi ha a casa, poder veure que hi ha coses que potser no ens agraden, però que ens estimem també i que a casa vostra totes les estatures són benvingudes i que estimeu a les persones altes i baixetes.

També el que fem a vegades és mentir, per sobreprotegir, per què no pateixi més, però potser ja està patint, i el que necessita es que vegis el seu patiment, tot i que per tu no sigui en realitat un problema, perquè l'estimes tal i com és.

"Però que dius, tu no ets baixet/a, mira aquell/a sí que ho és". Amb aquest exemple, pensem que reforcem la seva autoestima, però en realitat li estem dient que sí, que hi ha quelcom dolent en ser baixet/a, perquè de seguida li volem treure aquesta idea i la col·loquem en d'altres, com si fos una característica inadequada.

D'altra banda imagina que és a l'escola que li han dit quelcom, pregunta com se sent, què necessita per fer front a aquesta situació, i què pensa d'això que li han dit, i després pots compartir què penses tu per oferir-li més visió i alternatives.

Una altra situació seria que un altre adult, familiar o conegut, fa un comentari sobre el seu aspecte, si en aquell moment no l’has pogut frenar, després el pots recuperar i parlar-ho. No podrem evitar comentaris, però si que podrem donar un discurs diferent al respecte del comentari.

Pensa en les coses també de tu mateix que acceptes i les que rebutges. Per exemple, si a casa teva de petita valoraven "que et portaves bé i no donaves problemes", pot ser llavors que et costi enfadar-te i posar límits. 

L'autoestima és el resultat de com ha estat la mirada de les nostres figures de referència durant la infància i l'adolescència, si ens hem sentit acceptades o jutjades. 

Quan som criatures petites, no podem veure que és l'adult que em diu coses que em fan mal, sinó que pensem "deu ser que jo no estic bé" i que no mereixo rebre amor i respecte.

Et proposo jugar amb el teu fill/filla, per tal de veure quina és la idea que té d’ell/a mateix/a, era una tècnica projectiva que feia servir les primeres sessions dins d’una teràpia infantil per saber quin era el punt de partida.

Fèiem un conte inventat, et comparteixo una mica de la tècnica, recorda que l’objectiu és escoltar i conèixer per poder reflexionar sobre la seva visió: 

“Hi havia una vegada un nen/a que es deia…
“Aquell nen/a era… (aquí posaven un adjectiu que a mi m’ajudava a conèixer quina idea tenien d’ells/es)
“El que més li agradava…”
“El que menys…”
“A casa seva…”

Aquest joc té l'objectiu d'escoltar i conèixer, però no substitueix la tècnica terapèutica. Segons el que jo et deia, et regalo un mantra que et pugui connectar amb el compromís de procurar per la teva autoestima i la dels teus fills i filles "miro com m'agradaria que em miressin".
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Napadon Srisawang
Factors que poden disminuir les possibilitats d'embaràs
Imatge il·lustrativa
Josep Lluís Escudero
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
Jill Sauve
per Laia Santís
Un recull de novetats editorials que t'encantaran
Imatge il·lustrativa
Julia M. Cameron
El món i els ritmes actuals impacten en els nostres fills
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat