És important que les identitats masculines que assumeixen majoritàriament els nens i els nois es revisin ja des de l'infància i es qüestionin. El sistema patriarcal i el masclisme és sistèmic, però penetra en nosaltres des de ben petits.

I en això no només les famílies tenim la responsabilitat de treballar-ho, sinó que l'escola també hi té un paper clau. Aquestes són tres dinàmiques senzilles i educatives proposades conjuntament per la Júlia, La Ciranda, Hora Bruixa i Escoles Coeducatives per revisar els patrons a l'aula:

Dinàmica 1. El bon Tracte. 

Objectius:

Facilitar el reconeixement del bon tracte.
Expressió de sentiments i emocions.
Potenciar la visió positiva de les relacions amb els referents masculins.
Reconèixer els climes afectius menys curosos.
Treballar la corresponsabilitat i les cures.

Material: joquines "Clics" i/o personatges de Lego

Desenvolupament: l’educador/a dirà als nens i nenes que s'han de preguntar “Com ens cuidem a casa?”.

Hauran de representar amb joguines exemples quotidians de casa, a través del joc simbòlic. Enfocarem la sessió en la relació amb els referents masculins (pare, germans, avis, tiets o altres nens, nois o homes amb qui convisquin o comparteixin espais familiars) ... La idea és aconseguir que expressin com llegeixen emocionalment els seus referents masculins i les cures que en reben.

L'objectiu és entendre una mica més l' univers afectiu i emocional que els infants reben dels seus referents masculins a les llars, sense qüestionar i evitar caure en generalitats i cercar aspectes característics i singulars. Procurar diversificar les aportacions que es ressalten per visibilitzar la diversitat de contribucions.

Conclusió: la importància d'estar presents en la criança dels infants. En molts casos trobem absència de la figura masculina. Els trobem a faltar? Els regals poden substituir la presència? Ens agrada com ens cuiden? La importància de dir-nos les coses maques i de donar valor a la cura.



 Dinàmica 2. No soc un xivato.

Objectius:

Crear grups de suport davant les violències.
Desestructurar els pactes de fidelitat entre nois que sovint encobreixen les violències.
Trencar la por a explicar que algú ha fet mal a un altre.
Tenir permís per parlar de les violències i organitzar-se conjuntament per rebatre-les.
Assajar la denúncia de les violències i la reparació de danys.

Desenvolupament:

Es divideix la classe en tres grups:

Grup Agredit: Se’ls hi explica que són un grup que ha patit una agressió dins de l’aula i que els dos grups que intervindran buscaran solucions al problema. Han d'inventar una situació d'agressió o falta de respecte.

Els altres dos grups se’ls hi donarà una consigna per separat:

Grup 2: se’ls hi dirà que han vist l’agressió, però que no diran res (complicitat a través del silenci amb l'agressor).

Grup 3: es demanarà que denunciïn el que han vist.

Un cop s'acaba el rol playing es debat com a grup únic quines sensacions han tingut i busquen una resposta per reparar els danys causats.


Preguntes que es plantejaran seran:

Què ha passat, on ha passat i a qui li ha passat?
Quines solucions es poden trobar?
Com ens hem sentit dins del nostre grup i amb el nostre rol?




 Dinàmica 3. Abraçades. 

Objectius:

Treballar les relacions afectives entre iguals.
 Legitimar el dret al contacte amorós.
Reforçar les experiències i reflexions contra l'homofòbia.
Desarticular la ridiculització i el menyspreu dels afectes.
Potenciar l’associació entre masculinitats i cures.

Material: Un mineral, ploma, canica o objecte bonic que cada infant pugui guardar a la seva mà. Campaneta o picarol per marcar el temps de les abraçades.

Desenvolupament: 

Asseguts a terra i distribuïts en cercle, començarem l'activitat amb un exercici d'introspecció. A través del contacte amb un mineral o objecte preciós, els infants connecten amb el seu univers afectiu. Volem que recuperin escenes i situacions concretes en les quals s'han sentit estimats, cuidats i respectats pels seus amics i amigues.

Amb la sensació d’afecte al cos i amb un estat de silenci grupal, han d'abraçar-se tres vegades, amb persones diferents, una vegada amb una persona que s’identifiqui com a nen, l'altre amb una nena, i la tercera amb la persona que es trobin més a gust del grup. Si ho necessitem, podem tenir coixins grans per posar entre els seus cossos.

Marcarem el temps cada 30 segons, amb un objecte sonor, per canviar de persona a abraçar. Per garantir que tothom fa i rep abraçades de nens i nenes, els podem posar al cercle amb l'ordre que nosaltres decidim.

Hem notat diferències en les abraçades amb uns o altres companys? És difícil abraçar-se amb els nens o entre nens? Els nens poden abraçar-se sense fer-se cops a l'esquena o tirar-se a terra? Alguna vegada els han dit que els nens no poden ser carinyosos o fer-se abraçades entre ells? Com és per les nenes o la resta d'infants?