I si cau del tobogan? I si no li surt bé i es frustra? Què passarà si no aprova la selectivitat? Si et sents identificat/da amb aquestes preguntes segurament alguna vegada hauràs patit ansietat per anticipació. 

Segons ens explica la psicòloga Anna Masnou, experta en ansietat, estrès i gestió de les emocions, de vegades, sense adonar-nos, estem transferint aquesta ansietat als nostres fills o filles. 

Però es neix amb aquesta predisposició? O depèn de l'entorn? "És molt difícil de separar-ho perquè sovint qui ens ha donat el gen és qui ens ha donat l'entorn. La conclusió més acceptada és que hi ha part de tot plegat que és innat i una altra part que prové de l'entorn. Així doncs si tens una predisposició innata a patir aquesta ansietat però l'entorn és relaxat es rebaixaria aquesta ansietat", ens explica.

"L'ansietat ens l'hem de treballar nosaltres, perquè si d'una manera o una altra transmetem aquest model de manera natural les criatures l'incorporaran"; ens explica. Quin és el perill? Doncs que el nostre cos actua de manera natural com si estiguéssim davant d'un perill real i no fruit de la nostra ment.

"Tot l'organisme rep aquesta sensació de perill, que si fos real tindria el sentit. És a dir si em trobo un tigre la reacció del nostre cos seria lluitar o fugir, tot i que també et podries quedar bloquejat. Però si penso en el tigre i tinc la mateixa sensació corporal que si estigués allà, això seria l'ansietat", explica.

De vegades aquesta ansietat es pot acumular en forma de tensions musculars, per exemple, o de baixada de defenses del sistema immunitari i pot ser que faci que ens posem malalts (pot passar sovint que després d'un moment de nervis, o un moment important, ens posem malalts/tes).

"Una cosa és l'anticipació en l'àmbit cognitiu, és a dir pensar solucions possibles i això serveix per estar preparat, però de vegades pot passar que aquesta ansietat segresti emocionalment la resta del cervell, la domini i l'invalidi. Per exemple: tinc por de suspendre i estudio. De vegades pot passar que tot i que intenti estudiar no puc perquè el cervell està bloquejat", explica.

Posa l'exemple un controlador aeri: ha de tenir una gran planificació en l'àmbit cognitiu i aprendre a desvincular-ho de l'àmbit emocional. "No podem estar tota l'estona pensant en els diferents supòsits amb por però han d'estar preparats per enfrontar situacions complicades de manera ràpida", explica. 

En el cas que el nostre fill/a en pateixi el primer que ens recomana és revisar-nos. Pot ser que sense voler-ho li estiguem transferint nosaltres. "Mama, no baixis per aquest carrer que fa baixada amb el carretó perquè cauré", davant d'això hem de traslladar un missatge de sostenció. "El més comú és que quan es té aquesta ansietat per anticipació hi hagi aquest segrest emocional i per tant és difícil fer treball cognitiu. En aquest cas ens queda desmentir i acompanyar. "No té perquè. Pot ser que no. Aquí estic per tu".

Ser conscient: Adonar-se si estem transmetent aquesta ansietat és clau per evitar-la. És molt freqüent dir "Ai que cauràs", li estem posant a la nostra criatura el xip de l'ansietat anticipatòria. 

Missatges positius: Si dius "estudia, no vull que suspenguis, li estàs donant una visió pessimista. Hauríem de dir "estudia i aprèn el que puguis. D'aquesta manera estem transmetent que no només dependrà de com facis l'examen.

Introduir hàbits de relaxació: aprendre a respirar és clau. "La respiració abdominal profunda és bona per tot, i de vegades els infants la saben fer millor que les persones adultes. És una de les tècniques més efectives i a més els pot fer pujar l'autoestima fer-ho bé. També ens proposa una altra dinàmica en família i és fer una ronda d'agraïments de manera diària per fomentar bons hàbits en família.