Marta Wave

No hem de deixar-los sols davant de pantalles o jugant a videojocs

Hem de saber diferenciar entre les anomenades "verdures digitals" i els "caramels digitals"

24 de febrer de 2022 a les 07:00h
Marta Wave
La tecnologia no és ni bona ni dolenta. És un instrument. Un instrument del nostre dia a dia que no podem evitar i que utilitzem de forma continuada. Ara bé, cal tenir en compte que es tracta d’un instrument molt poderós i amb moltes possibilitats. 

Aquest instrument tan poderós és a les mans de tothom. És a les mans d’adults, joves, adolescents i infants. Això és una realitat. Ara bé, tenim les mateixes capacitats a l’hora de discernir entre allò real i allò que forma part del jo ideal a l’etapa adulta que a l’etapa infantil o adolescent? 


La veritat és que no. Els infants i adolescents, que han nascut amb la tecnologia sota el braç, no hi veuen amb la mateixa claredat que aquelles persones que hem anat copsant com la tecnologia ha anat ocupant un espai cada vegada més central a la nostra vida. No coneixen aquells temps en que la interacció era més real, menys virtual i en que les nostres referents eren persones que veiem al cine o la televisió i que amb prou feines podíem veure molt de tant en tant. 

No és que em consideri un nostàlgic perquè considero que Internet m’ha donat molt; m’ha permès estudiar a distància, m’ha ajudat a pal·liar la meva curiositat o m’ha permès, per exemple, interaccionar amb els amics i la família en temps de quarantena. Tanmateix, estic preocupat per allò que, en molts casos, està generant la xarxa en infants i adolescents amb un còrtex cerebral immadur i en procés de desenvolupament


Un cervell molt diferent al dels adults. Un cervell que encara no està capacitat per inhibir impulsos, autoregular-se emocionalment o autoncontrolar-se. Un cervell que s’està adaptant a consumir “caramels digitals”. Entenem els caramels digitals com els videojocs, el navegar per youtube sense sentit, la ingesta desmesurada de pornografia per internet, el “hipertexting” (estar permanentment a wattsapp o a alguns xats) o el hipersocialmedia (estar permanentment fent scroll a xarxes socials com Instagram o Tiktok). 

Cal diferenciar-los de les anomenades “verdures digitals”. Entenem les verdures digitals com la busca d’un tema per internet que generi curiositat, el visionat de vídeos educatius a youtube, fer un skype amb un amic, enviar missatges, etc. 


En aquest sentit, els adults estem obligats a acompanyar i heteroregular (regular des de fora) els caramels digitals per promoure l’ús de les verdures digitals. Com bé dèiem, la tecnologia no és ni bona ni dolenta, és molt potent i som els cervells madurs els que hem de limitar l’ús que fem de la xarxa. 

L’abús de la tecnologia no és com l’abús de l’alcohol o de les màquines escurabutxaques. No té límits aparents. Així com en el cas de l’alcohol el límit seria el propi organisme que rebutjaria l’alcohol arribats a certs nivells nocius o com en el cas del joc patològic seria l’economia la que limitaria, en el cas del consum de xarxes socials o videojocs, no hi ha límits tangibles. Som les m(p)ares, els educadors i els tutors els que hem d’educar en el límit

Educar en el límit per prevenir trastorns relacionats amb la imatge i la sobrevaloració de la primesa potenciant l’esperit crític i educant en els filtres i el jo real de les influencers. Educar en el límit per prevenir l’aïllament i donar espais de contacte amb la natura per prevenir el denominat “dèficit de naturalesa”. Educar en el límit per generar aprenentatges en relació a les relacions sexuals reals, tan allunyades d’allò que mostra la pornografia. Educar en el límit en infinitat de coses i de continguts.


Per a fer-ho cal ensenyar a pensar. No és el mateix dir que la o el influencer de torn té molts filtres que fer preguntes que ajudin als i les adolescents a arribar per si soles a aquesta conclusió.

Per ensenyar a pensar cal compartir espais de navegació per internet amb els infants i adolescents (mirar youtube plegats, jugar a videojocs conjuntament al menjador en comptes de aïllats a la seva habitació, etc.) i supervisar què és allò que estan mirant per veure si és educatiu o mostra una realitat esbiaixada. 

Aquesta és una tasca àrdua que precisa de molta dedicació i constància però que és d’imperiosa necessitat per promoure una adequada salut a la infància i l’adolescència que es traduirà en una bona salut mental en les etapes de la joventut i l’adultesa. 

Cal recordar que tenim a algunes de les persones més intel·ligents de la terra creant eines i continguts online per als cervells més vulnerables i immadurs del planeta. Sinó en fem consciència, no podrem fer de tallafocs i de filtre entre aquestes persones i els nostres fills i filles. 
Arxivat a:
PantallesGeneral
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
A.A.
per Anna Albert
Un recurs divertit perquè els infants recreïn i reinventin a la seva manera la història
Imatge il·lustrativa
per Aina Font Torra i Irene Ramentol
Un recull de llibreries especialitzades que us encantaran
Imatge il·lustrativa
Napadon Srisawang
Factors que poden disminuir les possibilitats d'embaràs
Imatge il·lustrativa
Josep Lluís Escudero
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat