La Nahia va patir estrès posttraumàtic com a conseqüència del part traumàtic que va viure en un hospital de Sant Sebastià, al País Basc. Deu anys després, l'ONU ha reconegut els fets com un cas de violència obstètrica i ha condemnat Espanya per aquest greu abús que va tenir lloc en un centre de la xarxa pública. 

Els fets es remunten al 2012, quan la Nahia va dirigir-se a l'hospital a les 38 setmanes de gestació després de trencar aigües. L'hospital va ignorar el període protocol·lari d'espera de 24 hores, i, sense proporcionar-li informació sobre les alternatives, li va induir el part de manera prematura i sense consentiment.

La jove, llavors de 26 anys, va ser sotmesa a múltiples tactes vaginals i no se li va permetre menjar. Després va ser sotmesa a una cesària sense justificació mèdica, operació durant la qual va tenir els braços lligats i a la qual no va poder assistir el seu marit. La cesària va ser realitzada per un grup de metges interns residents en formació supervisats per tutors, sense el consentiment previ de la jove.

Quan va néixer el nadó, no va poder tocar-lo perquè encara tenia els braços lligats. El nadó va ser dut immediatament al pediatre i la Nahia no va tenir l'oportunitat de fer el pell a pell amb el seu fill.

Posteriorment, va acudir a l'atenció primària amb símptomes d'ansietat relacionats amb el part i va ser diagnosticada amb un trastorn d'estrès posttraumàtic postpart.

La Nahia va dur, primer, el seu cas a la justícia espanyola la qual va dictaminar que era el metge qui tenia la potestat de decidir quan practicar una cesària i que el dany psicològic que patia era simplement una qüestió de percepció.

Finalment, la jove va elevar la denúncia a l'ONU i el comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) li ha donat la raó. “Si els metges i les infermeres haguessin seguit tots els estàndards i protocols aplicables, és probable que la víctima hagués donat a llum de manera natural sense haver de passar per tots aquests procediments que la van deixar físicament i mentalment traumatitzada”, defensa Hiroko Akizuki, membre del Comitè.


"Els Estats part tenen l'obligació d'adoptar mesures apropiades per tal de modificar o abolir no només lleis i reglamentacions, sinó també costums i pràctiques que constitueixin violència obstètrica", afegeix.

El comitè insta Espanya a proporcionar una reparació adequada pels danys de salut física i psicològica patits. També sol·licita a l'Estat que respecti l'autonomia i la capacitat de les dones per permetre'ls prendre decisions informades sobre la seva salut reproductiva, brindant-los informació completa a cada etapa del part i exigint que se n'obtingui el consentiment lliure, previ i informat per a qualsevol tractament invasiu durant latenció del part.

Les expertes en drets de les dones també reclamen formació professional en matèria de drets de salut reproductiva de la dona als professionals obstètrics i personal mèdic.

A més, sol·licita l'Estat que imparteixi capacitació especialitzada al personal judicial i al personal encarregat de vetllar pel compliment de la llei, així com que estableixi, publiciti i implementi una Carta de Drets dels i les Pacients.