Hola Marta,

La psicòloga i psicoterapeuta Elisenda Pascual ens ha parlat sobre aquest tema i ens explica que, primer de tot, cal diferenciar entre agressivitat i violència. L'agressivitat és un instint que ens fa estar alerta, una habilitat que ens empeny a fer-nos valdre o a aconseguir els nostres objectius. L’agressivitat és part fonamental de la nostra vida i hem d’aprendre a gestionar-la per poder-la tenir disponible quan toca i fer-ne un bon ús. Quan no ho aconseguim poden passar dues coses: que l'acumulem o que la reprimim.

La violència, en canvi (els cops, els crits...), és energia agressiva fora de control. Els motius per què apareix poden ser diversos, però el que està clar és que existeix un malestar intern que surt enfora. Una de les etapes intenses en relació amb l’agressivitat són justament els 2 anys. Aquest és un moment on la criatura comença a comprendre la seva diferència en relació amb el món que l’envolta, sobretot a la figura materna. Això, sumat a la construcció de la seva autonomia on sent que té “força” per modificar l’entorn, pot dur a un comportament on l’aparició del “no” i de l’enuig se’ns faci difícil de gestionar. L'Elisenda proposa alguns recursos per acompanyar aquestes mostres d'agressivitat descontrolada: La mirada (la forma com llegeixes el que està passant determinarà la resta d'accions que vindran a continuació), mantenir la calma (no és a les teves mans canviar la seva emoció, només regular-la i donar exemple), posar límits clars, presència en majúscules, contenció i recollida.

Tot plegat ho explica amb molt més detall en aquest interessant article: Per què hi ha criatures que insulten o peguen els pares/mares?

També pots trobar pautes en article sobre Gestió de conflictes en infants d'1 a 3 anys que vam fer amb l'educadora Helena Pérez Izquierdo, per si vols més informació.

Respost per l'equip de Criar.cat.