Julia M Cameron

Com ensenyar pensament crític als infants

Satisfer l'infant curiós i impulsar-los a gaudir i a no tenir por de la ment pensant

Julia M Cameron
Els infants tenen una predisposició biològica a ser pensadors crítics. Ho explica l'escriptora i activista Bell Hooks al llibre "Ensenyar pensament crític" (Raig Verd) que ha traduït Josefina Caball. "El que impulsa el pensament crític és l'afany de saber, d'entendre el mecanisme de la vida. Per damunt de les fronteres de raça, classe i gènere, i de les circumstàncies, les criatures entren al món de les meravelles i del llenguatge plens de desig de saber", argumenta. 

Sovint, les criatures tenen moltes preguntes, no paren de fer-ne: volen saber el qui, el què, quan, on i el per què de la vida. Buscant les paraules, aprenen gairebé instintivament a pensar. "Per desgràcia, la passió de les criatures per pensar sovint s'estronca quan topen amb un món que només vol educar-les perquè siguin conformistes i obedients. A la majoria, se'ls ensenya des de ben aviat que pensar és perillós", lamenta l'activista. 


I aquí és quan, a mesura que van creixent, els infants deixen de gaudir del procés de pensar i comencen a témer la ment pensant. "Sigui a casa, amb uns pares que per mitjà d'un model de disciplina i càstig ensenyen que val més optar per l'obediència que no pas per l'autoconsciència i l'autodeterminació, sigui a l'escola, on pensar de forma independent no és una conducta acceptable i on la majoria dels infants del nostre país aprenen a reprimir el record del pensar com una activitat apassionant i plaent". 


El primer i més important per adquirir o ensenyar pensament crític és acceptar el plaer i el poder de pensar. La pedagogia compromesa és una estratègia docent els objectius de la qual són aconseguir que els estudiants recuperin el desig de pensar i fer que el desig es faci realitat. 

El pensament crític implica descobrir el qui, el què, quan, on i el com de totes les coses, és a dir, trobar resposta a aquelles preguntes eternes de l'infant curiós, i després fer servir aquests coneixements de manera que ens permeti determinar què es més important. 

Tenir la ment oberta, pensar sobre el fet de pensar, és a dir, pensar conscientment sobre les idees, és també un component necessari del pensament crític. Anar més enllà de la superfície, ser lògics i justos. El pensament crític ens demana que fem servir la imaginació, que veiem les coses des de perspectives diferents de la nostra i que preveiem les possibles conseqüències de la nostra posició. 

 El pensament crític és un procés interactiu, un procés que demana participació tant del docent o del referent adult com de l'infant. El problema és quan detectem que, ja adolescents, mostren resistència al procés del pensament crític i se senten més còmodes amb un aprenentatge que els permeti mantenir una actitud passiva. Per prevenir-ho, Hooks reivindica que tingui un paper central en l'educació. 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres