L'autoexigència és la mesura en què ens exigim a nosaltres mateixes. Tenim la falsa creença de què l’autoexigència és "dolenta" i, sovint, ens agradaria no ser-ho. Però gràcies a l'autoexigència hem aconseguit molts dels nostres objectius: fer esport, aconseguir una feina, acabar els nostres estudis…
 
El repte està en trobar l'equilibri. El punt just d'autoexigència que ens ajudi a aconseguir els nostres propòsits, però sense descuidar-nos.

L'autoexigència es converteix en un problema quan no ens fa sentir bé, quan pel fet de ser molt autoexigent t'oblides de cuidar-te i descansar. T'exigeixes a tu mateixa fer les coses d'una determinada manera seguint uns determinats estàndards, per exemple. T'exigeixes estar sempre present amb els teus fills i sovint et sents culpable si te'n vas a fer un massatge o a prendre alguna cosa amb les amigues.

És probable que estiguis sent hiperautoexigent si la culpabilitat apareix en la teva maternitat, pateixes d'ansietat i et costa gaudir del que està sent. Ens critiquem molt a nosaltres mateixes pel que no fem, però no sabem valorar totes aquelles coses que funcionen gràcies a nosaltres.

Què vol dir ser autoexigent? A continuació, algunes de les principals característiques:

T'esforces constantment per satisfer uns estàndards elevats a pesar que et genera malestar.

Tens tendència a ser una persona amb un diàleg intern molt crític amb tu mateixa. Per exemple utilitzes frases com “no fas res bé”, “això no és suficient”, etc.

Tens dificultat en valorar les fites aconseguides, sovint després d'aconseguir algun objectiu te'n proposes un de nou.

 No dediques temps a l'autocura. Potser penses que cuidar-te és perdre el temps o que hi ha altres coses més importants.


 Consideres que la teva vàlua depèn d'allò que assoleixes. Exemple: Soc una bona mare si faig BLW amb els meus fills/es.

 No et permets equivocar-te, et sents molt malament amb tu mateixa quan això passa.  
 
D'on ve aquesta autoexigència? Has de saber que és el resultat d'un cúmul de factors: 

 La nostra personalitat: hi ha personalitats més propenses a ser autoexigents que d'altres, per exemple, les persones perfeccionistes tenen tendència a ser més autoexigents. Això no és bo ni dolent, és com qui és més introvertit o extravertit. La clau és aprofundir en com som i aprendre a acceptar-nos.

 La cultura i la societat: vivim en una cultura i estem en un moment social en el que l'autoexigència està molt reconeguda socialment a causa, per exemple, de la pressió en la productivitat.

 L'educació familiar: hi ha certs estils familiars que ens fan propenses a ser més autoexigents. Per exemple, uns pares que s'enfadaven amb nosaltres si no trèiem bones notes o un ambient familiar en el qual vam tenir que ser més madures del que tocava per l'edat que teníem.  

Què podem fer per rebaixar l'autoexigència?

 Prendre consciència: primer de tot és important fer un escàner de com em sento. Sovint sento ansietat i malestar en la meva maternitat? A què crec que és degut? Sovint em sento culpable? Dedico temps a cuidar-me? Visc la maternitat des de la rigidesa del que hauria de ser? O puc connectar amb la flexibilitat i adaptar-me a la situació que estic vivint?  

 Si sovint et sents en una muntanya russa emocional, sents ansietat i la culpabilitat ocupa molta part de la teva maternitat, és probable que l'autoexigència sigui un tema a treballar per a tu.  


Dues tècniques per rebaixar l'autoexigència:
 
 Escala de grisos: l'autoexigència fa la seva aparició perquè valorem les coses en termes de “blanc i negre”. Per exemple: Em sento culpable si no estic cada tarda jugant amb els meus fills. Però, totes sabem, que entre estar cada tarda amb els teus fills i no ser-hi mai hi ha un munt d'opcions que anomenem “escala de grisos”. La clau és no centrar-se en els extrems i veure totes les possibilitats per trobar la combinació que respecti la nostra manera de veure la criança i alhora ens cuidi.
 
La tècnica dels valors: si estàs llegint això és perquè probablement vols fer un bon paper en la teva criança. No hi ha dubte que vols el millor per als teus fills, però a vegades en el camí d'aconseguir-ho sembla una carrera d'obstacles que mai acaba.
 
El primer pas és acceptar que és impossible arribar a tot. És probable que ho hagis intentat: donar la millor alimentació, la roba més respectuosa, el temps de més qualitat, dir les paraules adequades i transmetre la millor educació. I a més treballar, tenir vida social, cuidar a la família, tenir temps per a una mateixa, etc. Tota aquesta pressió dispara la nostra autoexigència i fa que cuidar-nos a nosaltres mateixes quedi en un últim pla que mai arriba.
 
Avui et proposo que facis l'exercici dels valors:
 
Has de pensar quins són els 3 valors més importants en la teva criança i en aquests tres dedicar-t'hi seriosament. En tots els altres temes, farem el que podrem, sent flexibles amb els recursos que tenim.
 
Per exemple, un dels valors que jo he escollit i que per a mi és important en la meva criança és passar temps amb els meus fills a la tarda, poder-los anar a buscar a l'escola i jugar amb ells. És interessant que una vegada triïs el valor, puguis escriure com es durà a terme.
 
En el meu cas, aniré a buscar als meus fills a l'escola tres dies a la setmana. Si t’hi fixes el meu objectiu NO és anar-los a buscar cada dia, sinó que soc realista i sé que podré anar tres dies.


Estic tranquil·la perquè sé que això és el que em puc exigir, i si una setmana no hi vaig cap dia, probablement, em sentiré malament perquè era un valor important per a mi. Però no estaré lluitant amb mi mateixa ni sentint culpabilitat per no anar els cinc dies perquè he fet un treball previ i he arribat a un pacte amb mi mateixa.
 
Això m’ajuda a acotar l'autoexigència, comprometre'm a esforçar-me per fer el que considero indispensable en la meva criança, però alhora acceptar que no puc amb tot i que hi ha coses que hauré de flexibilitzar i deixar anar.

Ho vols provar?