El Banc d'Espanya assegura que 1,6 milions de llars a l'Estat no poden fer front a les despeses essencials. Si es tradueix en percentatges, és un 9% de la població, un 2% més respecte als últims càlculs. Aquesta és una dada extreta d'un informe que l'entitat ha publicat amb relació a la situació financera de les famílies i les empreses. Les xifres revelen que, tot i que la societat va recuperant de mica en mica la seva renda i millora les ràtios de deute i riquesa, la inflació i l'augment de tipus està fent créixer la proporció de famílies en situació de vulnerabilitat.

Un altre titular que es pot extreure del document és que tant les llars com el sector empresarial tenen, ara, menys accés al crèdit i quan ho aconsegueixen, és en condicions més cares. Per tot plegat, cada cop un nombre més nombrós de persones a Espanya tenen serioses dificultats per arribar a final de mes. Per concretar encara més, aquest grup ha augmentat en 300.000 des que va començar la crisi econòmica derivada de la invasió russa d'Ucraïna.
 

Què entén el Banc d'Espanya per despeses essencials?

Per al Banc d'Espanya, despeses essencials són béns de primera necessitat com ara els subministraments bàsics d'aigua, electricitat o telefonia, o directament l'alimentació. A això, també cal sumar-li el pagament del deute i el lloguer. El supervisor del sistema bancari al territori ha identificat un grup de llars que ha considerat especialment fràgil: són totes aquelles persones que necessiten més d'un mes per pagar les seves factures i deutes sigui amb la seva renda o amb dipòsits. També l'ha xifrat: són 760.000 i representen més del 4% del total de nuclis familiars que apareixen en els últims càlculs de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), 18,7 milions. 


Pel que fa al 20% de la societat que té menys renda, la seva despesa essencial hauria passat de suposar-los gairebé el 80% de la seva renda brutal total a pràcticament el 90% després de l'increment de la inflació i l'augment de tipus. En el grup de població que té una renda intermèdia, aquest tant per cent hauria passat del 44% al 49%, una xifra que salta del 52% al 60% si es té una hipoteca de tipus variable.

Això sí, les dades proporcionades aquest migdia pel Banc d'Espanya no tenen en compte l'impacte positiu que han pogut tenir les ajudes i la sèrie de mesures que ha impulsat per combatre la inflació el govern espanyol. Tampoc s'ha quantificat la influència de l'augment de les pensions no contributives, l'entrada en vigor de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) o l'aplicació dels bancs del codi de bones pràctiques per reestructurar deutes hipotecaris.