Nsey Benajah

Vols saber com sostenir la ràbia?

Parlem de la ràbia, aquesta emoció que ningú vol sentir amb la psicòloga Naila Martínez Poveda

per Criar.cat
Nsey Benajah
Sovint ens enfadem, ens enrabiem, cridem, no ens sentim bé amb nosaltres mateixos/es. El mateix els passa a les nostres criatures. 

Totes les emocions són normals. Aprendre a transitar-les, a tenir-les i sostenir-les és primordial per tal que les situacions no ens sobrepassin. En parlem amb la psicòloga Naila Martínez Poveda. 


Com ens relacionem amb les emocions? Les persones separem les emocions en positives o negatives. És necessari un canvi de perspectiva vers aquesta separació, ja que totes les emocions són positives per la nostra supervivència. Per tant, diem que hi ha emocions agradables i emocions desagradables. Dins les emocions desagradables ens trobem amb la tristesa, la por i la ràbia, sent la ràbia una de les més perjudicades a la nostra societat.

Què ens passa amb la ràbia? Quan som petites ens fan saber que enfadar-se no està ben vist, que no és de senyoretes, o que no podem estar enfadades més d’un determinat temps, ja que no és socialment desitjable. Encara que aquests missatges siguin compartits des de l’amor i des del mapa que han après els nostres pares, passen a formar part de la nostra vida adulta, molts cops de forma inconscient, i segurament els heretaran les nostres filles, sent la ràbia una de les nostres emocions negades, amb tot el que comporta.


Per a què serveix la ràbia? Per què surt? Per posar límits. Per fer saber a l’altre, i a nosaltres mateixes, on estic jo i on està l’altre, fins on el deixo entrar en el meu espai físic, món emocional... és vital per tenir relacions saludables poder contactar i retirar-me, i això ho aprenem amb els límits. 

I per què està tan mal vista? Perquè com totes les emocions, la ràbia és gradual, i acostumem a associar-la amb el seu punt més alt: les explosions d’ira, a l’odi i a les faltes de respecte. Però si en comptes de negar-la, ens la deixem sentir a cada petita situació, donant-li l’espai que li correspon, i la gestionem de forma saludable, no caldrà arribar a l’explosió i ens començarem a relacionar amb ella des d’un altre punt i gaudint dels grans beneficis que té per nosaltres i les nostres relacions.
  
Com podem donar-li aquest espai? Donar-li espai és sinònim de sostenir-la, no l'aguanto, l'accepto tal i com és. I a partir d'aquí li puc donar forma i gestionar-la.

També, observant que si acostumem a explotar, segurament hi ha dolor darrere. En aquest cas és necessari aturar-me i ser conscient de les coses que em desagraden i respectar-me-les. Sovint explotem donat que aguantem fins que el cos ja no pot més. En altres ocasions, tenim molta capacitat d’aguantar i el que fem és evitar el conflicte tornant-nos agressives amb nosaltres mateixes.


En segon lloc, poder comunicar a l’altre o a mi mateixa allò que no m’agrada o m’ha fet mal. Sempre en primera persona, donat que no és l’altre que m’enfada, sinó que a mi m’ha enfadat el que ha fet l’altre. La persona que tinc davant, senzillament és, i a mi, per la meva situació o història, em fa mal (però potser a la meva veïna la mateixa situació li sembla divertida!).

Finalment, ser honestes amb nosaltres mateixes i amb l’altra, i demanar què ens agradaria en lloc d'allò que ens molesta, responsabilitzant-nos del nostre benestar i sent clares amb l’altre.

Segueix a @llavorsenxarxa


 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Mathilde Langevi
Paola Roig
Et passa? Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Garret Jackson
Fes-li un petó a la tieta, va, vinga!
Imatge il·lustrativa
Nathan Dumlao
El clítoris sí. Amb aigua i prou.
Imatge il·lustrativa
Anvesh
Els trajectes llargs poden resultar feixucs pels més petits de la casa
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres