La violència contra les dones a través dels dispositius digitals està creixent, però a dia d'avui encara se'n tenen poques dades. El cert, però, és que cada vegada que es fa una enquesta sobre aquesta problemàtica més d'un terç de les participants asseguren haver estat víctimes de violències masclistes online. 

Així ens ho ha explicat Spideralex, investigadora tecnosocial i tecnoactivista a Donestech. Ella va ser una de les participants al darrer Fòrum contra les Violències de Gènere que es va celebrar aquest novembre i aquesta setmana ha col·laborat en la presentació de #StopVMO, una campanya que vol combatre les agressions digitals .

Parlem amb ella sobre aquest tipus de violència i sobre com combatre-la.

Què s’entén com a violència masclista digital? 

És l’ús de les tecnologies de la relació, la informació i la comunicació com a eina per fer mal a les persones, ja sigui per la seva orientació sexual, el seu gènere… Darrere, doncs, hi ha la clara motivació de malmetre a l’altre.

Quines formes pren aquesta violència?

Pot prendre moltes formes. Actualment, el sexpreading –compatir contingut íntim sense consentiment- és el tipus de violència masclista digital més freqüent. També n’hi ha d’altres, però, com ara l’assetjament online o l’ús de les tecnologies per controlar o espiar la parella, etc. 

 Quan dius espiar, et refereixes a instal·lar un software espia al dispositiu de la teva parella?

Sí, aquest pot ser un dels casos. Avui en dia és relativament fàcil accedir a softwares que permeten el control de l’altre. 

I com pots saber si t’han instal·lat un software espia? 

Primer has de saber si et teu telèfon està “rootejat” o no, perquè molts dels softwares que es fan servir per espiar necessiten que el dispositiu ho estigui. Hi ha aplicacions que serveixen per detectar precisament això, com Root Checker. Una altra cosa que es pot fer és mirar si es té descarregada alguna app sospitosa que no ens soni de res. Finalment, també existeixen programes específics creats per detectar possibles softwares espies al dispositiu. 


 Hi ha un perfil de víctima molt definit d’aquestes violències? Les noies adolescents la pateixen més que les dones adultes? 

 Hi ha diferents perfils de víctimes en funció dels tipus de violència. Per exemple, entre les persones més joves, el tipus d’atac més estès és el de robar o utilitzar les credencials de les xarxes socials d’algú sense el seu consentiment. L’atacant pot fer molt mal a la víctima fent-se passar per ella, publicant continguts per humiliar-la… 

Creus que la legislació és poc dura amb les violències masclistes digitals? 

La legislació és patriarcal, no està pensada per defensar els drets de les dones, però hi està havent canvis a Catalunya i també a l’àmbit espanyol. Es renovaran la llei orgànica de 2004 de mesures de protecció integral contra violències de gènere i la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar les violències. Totes dues inclouran molta més perspectiva sobre les violències masclistes digitals. Així que ara mateix, sorprenentment, s’està sent pioner en aquest sentit. 

Ja és hora que es comencin a fer passos endavant...

Sí, a més a més, l’Agència de Protecció de Dades va establir fa un temps el Canal Prioritari, un servei d’atenció per a retirar continguts nocius i això també és una innovació important. Si una persona no aconsegueix que s’elimini de les xarxes una imatge seva que és perjudicial per a ella pot adreçar-se a aquest canal.


Què fer en cas de patir violència masclista digital? 

Depèn del cas, però pots adreçar-te a un col·lectiu que et pugui orientar, a la policia i també pot ser que necessitis l’ajuda d’experts/es, com un/a advocat/da i un/a psicòleg/ga. També cal dir que les amigues són molt importants. Si en un moment, per exemple, t’estan atacant de manera digital i necessites desconnectar, pots passar el control de les teves xarxes socials a dues persones de confiança. D’aquesta manera tu aconsegueixes allunyar-te de la situació i les teves amigues poden documentar els atacs. I és que, per poder denunciar has de recopilar moltes proves i no és un procés senzill, molta gent no té ni els recursos ni el temps per afrontar-ho. 

I hi ha col·lectius, plataformes, etc. que ofereixin ajuda gratuïta a les persones que estan patint o han patit violència masclista digital?

Nosaltres hem creat la Xarxa d’Autodefensa Online on diversos col·lectius de dones treballem plegades en l’autodefensa i la lluita contra les violències masclistes digitals. Es poden trobar recursos sobre com es pot denunciar, les lleis que existeixen… A més a més la pàgina inclou un botó de suport. Darrere d’aquest botó hi ha un grup de companyes que, de manera voluntària, intentem donar resposta a les consultes que ens arriben. 

Durant el fòrum contra les violències masclistes vas parlar del projecte Fem Bloc, centrat precisament a combatre les violències masclistes digitals. Explica’ns una mica més sobre aquesta iniciativa.

Serà una línia d’atenció gratuïta a Catalunya per a les víctimes de violències masclistes digitals. Aquest any estem desenvolupant la documentació i l’any que ve es llançarà una demo de 3 mesos. Hi haurà atenció sobre seguretat tècnica, atenció psicosocial i atenció legal i les persones que atendran les consultes seran expertes en cada àmbit. Serà una línia d’atenció amb acompanyament feminista. 

Què pot fer cada persona, a escala individual, per fer front a les violències digitals?

 Crec que és important prendre consciència i que les persones sàpiguen com donar suport a les víctimes d’aquestes violències, perquè de vegades es cometen errors. Si no es fa de manera curosa, sense voler-ho, es pot revictimitzar la persona o aconsellar-la malament. I és que a les xarxes socials si actues de manera impulsiva, pots empitjorar les coses molt de pressa. Cal que s’entengui que les violències d’aquest tipus també tenen un impacte en la salut mental, a més a més, et poden portar a l’autocensura, et poden privar d’oportunitats… Són una altra