Arriba el moment de triar
escoleta,
escola o
institut i moltes famílies s'angoixen perquè són conscients que és una decisió important. Per això avui us oferim una sèrie de preguntes amb resposta de
la psicopedagoga Anna Serra Dolcet per facilitar-vos el procés.
Ens remarca que
l'escola perfecta no existeix, recomana baixar expectatives i explorar les opcions que tinguem a l'abast també amb les criatures. També insisteix en què cal confiar en la decisió presa i que si en algun moment tenim molts dubtes i arribem a pensar que no ha estat encertada, sempre som a temps de plantejar-nos el canvi.
Què hem de tenir en compte a l'hora de fer la tria?
En primer lloc, hem de preguntar-nos quins valors volem que transmeti al nostre fill/a. Això ens donarà moltes pistes sobre quins elements hem de prioritzar: el projecte pedagògic, els horaris, els espais, l'alimentació, etc. La decisió ha de ser molt lliure, deixant de banda les pressions o les conveniències. No hi ha una escola bona o dolenta, és la que millor ens encaixarà pel que necessitem.
I la logística, ha de prevaldre?
Sí, però tampoc ens pot limitar. Sempre hi ha opcions si estem convençuts del que ens agrada, com compartir trajecte o organitzar-te familiarment.
Quins models podem trobar a les escoles?
Hi ha moltes corrents pedagògiques. Avui també té importància la quantitat de tecnologia que hi haurà al dia a dia, deures o no deures, com es treballa la part artística, la pedagogia lliure, el treball per projectes... Hem d'escollir segons ens encaixi amb els valors que volem que els transmetin.
En el cas de criatures amb alta capacitat, aconselles alguna pedagogia en concret?
Els infants amb altes capacitats tenen un gran repte en el terreny emocional. Poden ser molt ràpids a nivell mental i necessiten que la part emocional segueixi. Si hi ha un desajust apareixen situacions difícils. És important, doncs, que s'opti per una escola que treballi l'educació emocional.
Jornada de portes obertes amb criatures, sí o no?
Sí, jo ho recomano. Veure com s'hi mouen, quines sincronies hi ha, ens donarà pistes per saber com encaixarem tots plegats en aquesta escola. I encara més en el cas de l'institut, on la decisió es pot prendre implicant el nostre fill o filla adolescent en el procés.
En què ens hem de fixar quan visitem les escoles?
Parets, decoració, aules, patis... També fer-nos una llista de preguntes perquè a vegades una conversa pot fer-te acabar de decidir-te. Recomano molt també prendre notes i escriure a les portes obertes. Posar per escrit ajuda a clarificar.
I si comencem i no ens encaixa... Què fem amb totes aquestes pors?
Un cop valorat tot i acceptant que no existeix l'escola perfecta, hem de confiar en la nostra intuïció i quedar-nos tranquils/es amb la decisió. Si hi havia un element que era important per nosaltres, però la que hem acabat triant no el té, hem d'aprendre a estimar-la i a valorar el que sí que té. No enfocar-nos en allò que li falta. I si realment no ens agrada, sempre som a temps de fer un canvi. L'assegurança de futur no la tenim, hem de triar pel present.
Fer ús de la matrícula viva pot servir per assegurar-te plaça?
Efectivament hi ha famílies que en comptes d'esperar-se a la preinscripció fan el canvi a mig curs per assegurar-se plaça l'any vinent, d'altres que esperen fins a final de curs. Dependrà de què és important per mi com a família i de com viurà el canvi la criatura.
