Créixer al si d'una família és un
dret de qualsevol infant i, sens dubte, el context més favorable per afavorir el seu
desenvolupament, benestar i reparar, si és el cas, les experiències prèvies de maltractament, abandó i trencaments. I és que sentir-se estimat és necessari per al desenvolupament harmònic de la persona.
Prendre la decisió d'adoptar és un
projecte de vida que respon a diferents motivacions i circumstàncies, i no totes les famílies tenen el context per fer-ho. Però el cert és que hi ha
infants amb diversitat de necessitats i circumstàncies que necessiten famílies. I quan les circumstàncies de la família adoptant i de l'infant conflueixen en un procés procés d'adopció es posa els fonaments d'una relació i lligams que perduraran al llarg dels anys.
T'has plantejat mai
adoptar una criatura amb necessitats especials? Saps quin és el recorregut o els passos a fer? A continuació, us oferim una guia útil amb la informació que ens ha facilitat el Servei d'Adopció d'infants amb Necessitats Especials de la Fundació Ires:
De quins infants parlem?
Infants més grans de 7 anys: tenen necessitats específiques derivades de les situacions de desprotecció viscudes i que han tingut conseqüències en el seu desenvolupament presentant especials necessitats amb relació a dificultats de vinculació, dificultats d’aprenentatge, retard evolutiu, conductes derivades de situacions de maltractament o abusos, dificultats emocionals i conductes disruptives, entre altres.
Grup de 2 o més germans, el més gran a partir dels 6 anys: Són infants que presenten necessitats derivades de la situació de desprotecció i que sovint tenen diferents vivències de les experiències familiars anteriors a l’adopció. Poden presentar les necessitats que s’identifiquen en els infants a partir dels 7 anys. Però a més una major complexitat a l’hora d’integrar-se a la família per les necessitats diferenciades de cada d’un d’ells/es per la seva edat, per la seva experiència particular o pel fet que no han tingut gaire temps de convivència tots junts/es.
Infants amb alguna malaltia crònica o infecciosa: Són que presenten una incertesa en l’evolució i el pronòstic de la seva malaltia i que requeriran tractaments i medicació continuada, hospitalitzacions freqüents, un seguiment mèdic exhaustiu, un temps i acompanyament per aprendre a conviure amb la malaltia i esdevenir autònoms/es en el tractament.
Infants amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials: Són infants amb unes discapacitats que hi seran sempre i necessitaran un suport en el desenvolupament de les seves capacitats i potencialitats. Poden presentar diferents graus de discapacitat des d’una discapacitat moderada, però no lleu, fins a una discapacitat severa. En el cas de les discapacitats psíquiques en infants molt petits, per la dificultat de fer un diagnòstic acurat, es parla d’una incertesa greu en el desenvolupament que en un futur pot implicar un grau de discapacitat de moderat a sever.
Per què parlem de necessitats especials?
Són infants a qui els cal una atenció més gran en alguns aspectes (mèdic, escolar, psicològic, etc.). A més, per les situacions difícils que han viscut, necessiten un major suport afectiu per part de la família adoptant. Necessiten un entorn familiar càlid que els garanteixi l’estabilitat necessària per al seu desenvolupament i benestar.
Com es prepara l'infant?
La preparació de l'infant/s per l’adopció és essencial i clau per facilitar i afavorir la integració a la família. Segons l’edat i les característiques de l’infant/s, es treballa prèviament les pors, les pèrdues, les fantasies i les inseguretats que pot desencadenar la nova situació familiar. En aquest sentit, s’elabora un treball personalitzat per cada infant que ens permet poder tenir un coneixement més específic del seu estat emocional i personal en relació a l’adopció.
Quin és el procés a seguir?
Per prendre una decisió reflexionada i conscient cal estar informats i conèixer les necessitats que puguin tenir els infants susceptibles de ser adoptats. Posar-se en situació de què poden sentir o en quines situacions ens podem trobar, a vegades sorprenents, i pugueu fer una bona reflexió del procés que voleu iniciar, així com una autovaloració dels vostres recursos i les limitacions que teniu per afrontar-lo.
Hi ha infants amb unes característiques molt diferents i també són molt diferents les famílies que volen adoptar. Per això és important conèixer el perfil d'infant que es vol acollir o adoptar, i què se li pot oferir.
Les entrevistes serveixen per ajudar a conèixer la família, quins desitjos i recursos té. Conèixer aquests aspectes ajuda a trobar la família que pugui atendre les necessitats específiques d'un determinat infant.
A qui m'he d'adreçar si estic interessat/da?
La competència d’aquest servei públic és del
Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. La gestió delegada d’aquestes competències la realitza el servei d’ Adopcions de la Fundació Institut de Reinserció Social (IRES) com a Institució d’integració familiar (ICIF) degudament acreditada per l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció. L’equip està format per professionals de l’àmbit de la psicologia, el treball social i l’educació social.
Quins serveis hi trobaré?
Informació sobre l’adopció: característiques de les necessitats especials i del procés d’adopció.
Formació i preparació a les famílies interessades en l’adopció d’infants amb necessitats especials.
Estudi i valoració de les sol·licituds d’adopció d’infants.
Acompanyament, assessorament i suport als infants i adolescents i a les famílies en el procés de seguiment preadoptiu fins a l’adopció plena.
Quan es pot fer la sol·licitud?
Actualment a Catalunya les adopcions amb necessitats especials es poden sol·licitar en qualsevol moment.
