El càncer infantil és una realitat. A Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos de càncer cada any en infants de menys de 14 anys, segons el Departament de Salut. Però el fet de considerar-se una malaltia poc freqüent fa que hi hagi poca recerca. És per això que investigadors alerten que cal més recursos. "Falta investigació. Encara que el càncer pediàtric sigui una malaltia rara en comparació amb els adults, té un cost emocional en les famílies i els infants molt important", explica el doctor Pablo Menéndez, investigador de l'
Institut de Recerca Josep Carreras.
"En un moment ens va canviar la vida i ens vam trobar en un món paral·lel", diu Cristina Molins, mare del Leo, un nen de 4 anys que està superant una leucèmia limfoblàstica de tipus B. És una de les mares que protagonitzen el documental de la Fundació Carreras per visibilitzar la leucèmia en bebès.
Quins són els més freqüents? Els càncers infantils més freqüents són les leucèmies, les neoplàsies del Sistema Nerviós Central i els limfomes. La leucèmia, el més freqüent, afecta entre 300 i 400 infants cada any a l'estat espanyol i més d'un terç són menors de quatre anys, segons la Fundació Josep Carreras. La supervivència del càncer infantil s'apropa al 80%, però depèn molt del tipus de tumor. Alguns tenen molt mal pronòstic.
La baixa incidència d'aquestes malalties en dificulta la recerca, sobretot a l'hora de trobar recursos i finançament. "El càncer pediàtric és una patologia amb pocs casos, però requereix els recursos públics oportuns i compromisos privats", assenyala el doctor Menéndez, investigador ICREA de l'Institut Josep Carreras al Campus Clínic. L'equip del doctor Menéndez ha centrat la recerca en un subtipus de leucèmia molt poc freqüent, la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t(4;11) (MLL-AF4+), que afecta menys de 10 infants cada any a l'estat espanyol i la majoria són bebès lactants, amb un diagnòstic molt complicat.
Una altra dificultat amb què es troba la recerca del càncer infantil és que les agències reguladores i la indústria farmacèutica han provat molts dels seus productes en adults, però no en infants, indica el doctor. Aquí s'obre una espècie de dicotomia. D'una banda, no es vol exposar els infants a un assaig clínic, però de l'altra, se'ls està privant d'un possible tractament. Per això des de l'àmbit pediàtric han demanat provar alguns tractaments en infants i ara s'estan obrint programes paral·lels als assajos amb adults.
En què es diferencia al càncer d'adults? La medicina de precisió ha permès revelar en els darrers anys que cada tumor té les seves particularitats i mutacions. Però, a més, els càncers infantils són molt diferents als que pateixen els adults. "Els nens creixen i els adults decreixen o envelleixen. Això té unes consideracions importants en el tipus de tumors, ja que són diferents des del punt de vista de l'etiologia, per què es produeixen", explica l'investigador de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
El doctor Menéndez explica que els adults estan exposats a agents tòxics que poden afectar les cèl·lules, com per exemple ambientals, la radiació, el menjar, l'alcohol o el tabac. Ara bé, els infants, sobretot els lactants, no han tingut temps de generar mutacions per exposició a aquests factors: "Quan seqüenciem el genoma d'un tumor d'un nen, pràcticament no té mutacions. Són tumors associats a pics de creixement, com quan tenen un o dos anys o en l'adolescència. Això ens porta a pensar que són tumors del desenvolupament que tenen un origen prenatal, és a dir, que es desenvolupen durant l'embaràs".
