A mi també em passa. Jo també truco a la meva mare quan em desbordo. Les mares històricament tenen fins i tot més disposició cultural i psicològica per a això. 

La sensació de desbordament la podem el compartir amb les mares. Les mares també se senten desbordades constantment, el que passa que nosaltres, com a pares amb criatures molt petites, acabem arribant-hi molt abans. Caldria veure com equilibrem aquesta implicació. El pare s'hauria d'anar incorporant a un ritme al que la mare també vagi deixant aquest espai. 

I és que hi ha l'ideal o la convicció que hem de compartir el 50% de la criança des del primer moment, i sovint això no encaixa amb les necessitats reals de la família. Sovint passa que deixem pares que tenen moltes ganes de criar el bebè des de petit i es troben que de seguida se senten desbordats, i per altra banda tenim mares que s'incorporen molt ràpid a la feina i després estan a la feina preguntant-se què hi fan allà si el que voldrien elles en aquell moment és estar amb els seus bebès. 

Hem desterrat la criança com a societat. No tenim els mecanismes, els espais, per deixar que les famílies criïn. Perquè la criança no és productiva, i en el sistema capitalista en el que estem immersos, s'interpreta com que interromp les coses pràctiques.

Respost per Albert Pons, de l'equip de psicòlegs i terapeutes d'Entrehomes, especialitzats en condició masculina. 

Editat i validat per l'equip de Criar.cat