Un estudi japonès assegura tenir el mètode ideal per tal d'adormir criatures que no poden conciliar el son: consisteix en portejar l'infant durant 5 minuts i després asseure's i aguantar el nadó entre 5 i 8 minuts abans de deixar-lo dormint. 

La fórmula ha estat publicada a la revista científica "Current Biology" i es basa en el ritme cardíac del nadó que canvia quan se separa de la mare. Membres de l'estudi recalquen que l'acompanyament, la presència i el moviment són importants per tal que el nadó agafi el son.

Què hi diu el Dr. Òscar Sans, cap de la Unitat de trastorns del son de Sant Joan de Déu? Des de Criar.cat li hem volgut demanar què en pensa d'aquest mètode i segons ens explica es tracta d'una teràpia conductual per facilitar l'inici del son.

Què és una teràpia conductual? Recordeu les campanetes de Pavlov? Segurament us han explicat que Pávlov va fer un experiment on feia sonar una campana quan donava de menjar a uns gossos, i que va demostrar que els gossos només d'escoltar tocar la campana ja salivaven. Doncs bé, una teràpia es basa en l'acció d'aconseguir conductes desitjades i eliminar les no desitjades i fomenten les associacions entre estímuls. 

Segons explica el Dr. Sans, aquest estudi no parla d'efectes a llarg termini i ho explica com a mesura quan la lactància, el xumet o les rutines no són eficaces. És a dir, que proporciona una calma immediata.

Que es despertin quan els poses al llit no està relacionat amb la postura o suavitat del moviment, sinó que té a veure amb el fet que els cossos de les mares proporcionen seguretat a l'infant i hi ha unes respostes fisiològiques que es modifiquen en el moment que se separen d'ella.

El Dr. Sans apunta el nombre limitat de famílies amb el qual s'ha elaborat l'estudi. Conclusió: com a "maniobra" per calmar nadons (només s'ha fet en lactants de 0-7 mesos) pot ser eficaç, però les normes generals de rutines de son i horaris regulars s'han de mantenir per ajudar a regular el son a llarg termini.