La frustració en la infància és la ruptura egoica que tot el que vull i desitjo m'ha de ser donat. La psicòloga i divulgadora Elisenda Pascual Martí explica que en el desenvolupament de les criatures hi ha una etapa en què tot el que el nadó necessita li ha de venir des de l'exterior, perquè no té autonomia per poder-ho facilitar a si mateix.

És a partir dels 18 mesos, aproximadament, quan l'infant va adquirint eines que permeten sortir al món i interaccionar més conscientment per satisfer els seus desitjos i necessitats.

En el moment en què les criatures comprenen que tot el que projecten no els és donat com volen, experimenten un procés intern de malestar amb el món. Aquesta ruptura és important perquè comprenguin que el món i elles no són la mateixa entitat. Allò que passa fora de mi deixa de ser allò que jo soc.


Són els primers passos per establir la "teoria de la ment" i poder, així, cultivar l'empatia i la resiliència, aptituds que necessitaran per al seu desenvolupament sa i la seva sortida al món.

Acompanyar la frustració de no poder conquerir o aconseguir allò que els neix de dins els ajuda a transitar aquest malestar profund de saber-se separats del tot.

Això és el que has de tenir present quan el teu fill o filla es frustra:

El teu fill necessita trobar-se amb el desafiament.

Sostenir el seu malestar l'ajuda a ser més resilient.

Si l'acompanyes, sabrà acompanyar-se (donar-li presència sense salvar-lo).

Aprèn a no resoldre totes les demandes.

Accepta que el teu fill també té un buit interior, com qualsevol persona.

La pressa mata. I la calma sana. Sé que ho saps, però tingues-ho present.

Frustrar-se al teu costat és un bé per ell/a: ni abandonar-lo ni salvar-lo, no el desconnectis de les seves possibilitats.

Mira'l amb la confiança que podrà: planta la llavor de l'autoestima. Si creus en ell/ella creuran en si mateixos.