La detecció precoç d'un trastorn com el de l'espectre autista és clau perquè les famílies i educadores coneguin de prop què necessita la criatura. Petits hàbits com anticipar visualment allò que farem, mantenir les rutines o adaptar els espais de casa o de l'aula perquè puguin tenir un racó tranquil poden ajudar el teu fill o filla.

Hem parlat amb el psicòleg i autor de Guia Autista Daniel Millán López perquè ens indiqui com es manifesten alguns d'aquests senyals. Millán explica que cal fer un bon diagnòstic diferencial per una persona especialitzada, que sovint hi ha més d'una comorbiditat (és a dir la presència de més d'un trastorn), que aquests es poden combinar, i que sovint hi ha un infradiagnòstic (especialment en nenes) o un diagnòstic minimitzat.

Així doncs, quins serien aquests senyals d'alerta per les famílies?

Sordera paradoxal: has pensat alguna vegada que el teu fill/a podria ser sord? No es gira quan el crides pel seu nom però en canvi reacciona davant d'altres sorolls? Aquest podria ser un tret d'autisme

No mirada als ulls (tot i que també pot ser que ho faci): és un altre dels trets característics, tot i que sovint hi ha una tendència a l'emmascarament per tal d'encaixar i és quelcom que (especialment les nenes) aprenen a fer per imitació. Segons explica Daniel Millán López, mai els hem de forçar a mirar als ulls. Una de les mancances més característiques del TEA són les habilitats socials, amb la qual cosa tot allò espontani (com ensenyar-te un objecte, jugar amb altres criatures o interactuar) són fets que a la majoria de persones TEA (no només als infants), els costarà moltíssim.  

Hiper o hipo sensibilitat: Una molt alta sensibilitat en certs aspectes, per exemple es dona molt en la roba, temperatura de l'aigua, textures en l'alimentació o també hiposensibilitat, per exemple quan cau i creus que es fa mal no reaccionar, podria ser una altra senyal, però no només d'autisme, també de TDAH o Altes Capacitats.

Absencia de llenguatge, retard en la parla, desenvolupament abrupta d'aquesta, o mutisme selectiu: Els infants autistes sovint fins que no tenen gran coneixement d'alguna cosa no es llencen a fer-ho, amb la qual cosa pot passar que un infant no parli i de sobte es posi a fer frases. També s'ha vist que el desenvolupament d'un infant autista té fites diferents i que va fent regressions i tirant endavant constantment.

Aprenentatges de manera no espontània: Un altre tret característic és que l'aprenentatge no es dona de manera espontània, és a dir, necessita unes instruccions, unes regles, una anticipació visual, una imitació... és molt típic d'infants autistes que directament caminin sense gatejar, tot i que no sempre és així perquè cada infant és diferent.

Presència d'estereotípies o moviments repetitius en forma d'aleteig, moviments restringits, moviments facials molt rígids, sons repetitius o ecolàlies (és a dir repetir l'última paraula d'allò que dius, per exemple: vols anar al parc? parc parc...). 

Caminar de puntetes: Segons ens explica Daniel Millán aquesta senyal està relacionada amb una dificultat en l'àmbit cognitiu. 

Sovint tots aquests senyals es donen a la vegada i amb la presència d'altres trastorns. Els més comuns són el trastorn del son i els trastorns alimentaris, però també poden anar acompanyats d'una discapacitat intel·lectual (tot i que no sempre és així), conductes i interessos restringits, joc no espontani, d'ansietat, La presència d'un senyal no vol dir res per si mateix i s'ha d'avaluar en conjunt per una persona professional en l'àmbit.

Segons ens explica Millán, el paper de les famílies és fonamental per una detecció precoç.