El TDAH es diagnostica de manera relativament senzilla a través d'instruments de mesura. El diagnòstic de TDAH l'ha de dur a terme un/a professional especialitzat, i el paper de les famílies en la detecció primerenca és fonamental. 

Us facilitem alguns dels senyals que solen observar i que faciliten aquesta detecció, que poden variar segons cada cas. La presència d'un d'aquests senyals no és determinant i per tant, s'haurà d'avaluar en conjunt per part d'un/a especialista. 

El primer que cal tenir en compte és que segons ens explica el psicòleg Daniel Millán López, hi ha 3 tipus de TDAH: l'inatent, l'hiperactiu o el combinat.

A més, cal tenir present que alguna vegada el TDAH pot ser una comorbiditat (és a dir un trastorn afegit) d'algun altre trastorn com el de l'espectre autista, per aquest motiu és tan important un diagnòstic diferencial fet per una persona especialitzada.  

Aquests són alguns dels senyals que les famílies descriuen:

Falta d'atenció: 

Sovint s'oblida coses, objectes, activitats escolars, o les perd (material escolar, jaquetes, objectes personals...), en aquest sentit caldrà veure si és sempre, sovint, s'haurà de distingir si hi ha una hiperfocalització en alguna altra cosa o si es tracta només d'un descuit momentani.

Té problemes per mantenir l'atenció en activitats recreatives, es cansa de seguida i quan veu una altra cosa deixa ràpidament la que estava fent 

Quan li parles pot semblar que no t'escolti: aquí també s'haurà de diferenciar entre altres trastorns perquè no és únicament característic del TDAH.

Perd la concentració o es desvia quan té múltiples tasques a fer. No aconsegueix complir amb instruccions ni completar les activitats escolars

Sovint es nega a fer activitats que requereixen d'esforç i concentració perllongat i/o es distreu amb facilitat


Hiperactivitat/impulsivitat: 

Es mou nerviosament, fa copets amb les mans o els peus i no és capaç d'estar assegut quan s'espera que ho estigui

Necessita constantment acció i moviment. Corre i grimpa en situacions en les quals no és adequat fer-ho, a les famílies ens pot semblar com si l'infant tingués un motor a dintre.

Parla pels descosits, contesta de manera impulsiva abans que s'acabi la pregunta o bé no respecta els torns de paraula o interromp. Té la necessitat de dir-hi la seva.

És necessari que es compleixin diversos d'aquests símptomes en diferents contextos, és a dir, no només a casa, o no només a l'escola. Tots aquests senyals s'han de donar abans dels 12 anys (tot i que és un criteri del DSM5 força discutit) i han d'interferir en el seu funcionament social o escolar. Cal tenir present que pot ser que es donin de manera combinada.