Començar I3 suposa obrir una nova etapa en la vida de les criatures i les famílies amb tot el que això comporta. Canvi d'escola, de projecte educatiu, de rutines, de grup i de mestres. Tot plegat en un moment en què els infants són molt conscients dels canvis. És per a tots, criatures i adults, una gran transició que pot donar peu a angoixes, pors i inseguretats. Per això és important tenir alguns recursos per afavorir una adaptació positiva i ajudar a crear un vincle sa amb la nova escola. 

L'educadora infantil, Marta González, ens dona alguns consells per gestionar-ho.

Als adults:

El primer i més important que podem fer els adults és deixar de banda qualsevol expectativa sobre com ha de ser el procés. Abandonar creences i pensaments de l'estil: si plora és que no està adaptat, el seu germà/na no havia plorat mai, etc. Cada infant és un món i els adults hem de viure cada adaptació de manera única i especial. 

Acceptar i deixar fluir el que expressin els nostres fills, sense forçar situacions o emocions. "Ara ja ets gran i no cal que ploris", "tornaré aviat", etc. Tardaran més o menys a crear el vincle amb la nova escola, alguns/es ho expressaran més amb plors cada vegada que ens separem o enrabiades, i d'altres de manera més indirecta amb regressions, canvis en la gana o el son, o fins i tot malestars físics. Però tot això passarà i cal confiar-hi. 

És important que predomini en l'adult una posició positiva, de confiança i seguretat en l'equip educatiu i en el projecte, així com en la capacitat de l'infant de gaudir i créixer en aquest nou espai.

I alhora acceptar que com a adults també podem sentir inseguretats o angoixa. És la manera que els nostres fills també integren que no tenen perquè ser perfectes. Que tot el que s'expressi i sorgeixi estarà bé. Primer s'ha de viure-ho per poder-ho comprendre i transformar. I sobretot perquè les criatures perceben aquesta incoherència perquè ens noten nerviosos o tensionats sense entendre el perquè. 


En els infants: 

No anticipar gaire el canvi d'escola, no cal fer el compte enrere però tampoc amagar-ho fins el dia abans. El més recomanable és fer-ho el més natural possible i aprofitar alguna excusa, per exemple, haver de comprar una motxilla o una bata per parlar-ne i fer partícip el nostre fill/a del procés. Podem demanar-li la opinió a l'hora de fer la tria i enfocar-ho des d'un punt de vista més motivador: pots triar això, escollir això altre...

És positiu, alguns dies abans, començar a ajustar horaris i rutines per arrencar amb les piles carregades i no engegar amb necessitats bàsiques desajustades.

Si a la seva classe o escola hi ha algun infant que coneix, també és aconsellable esmentar-ho però no cal tampoc forçar el vincle abans de l'inici de curs perquè se'n crearan també de nous a la classe. 

Si la criatura no coneix l'espai, es pot proposar d'anar a veure l'escola, l'exterior, fer el camí que recorrereu quan hi aneu o simplement aprofitar per mostrar-lo quan hi passem per davant. 

 També pot ser molt positiu buscar estratègies divertides o engrescadores, entrant al món de la imaginació, per poder gestionar el moment de separació o la falta de l'adult. Fer una abraçada abans d'acomiadar-se, dibuixar-se un somriure i un petó a la mà, tenir algun penjoll o una polsera que haguem preparar junts a l'estiu que els ajudi en la separació, etc. Es pot fer amb anterioritat o durant el procés si veiem que li està costant adaptar-s'hi. Qualsevol iniciativa en què s'hi sentin partícips els pot ajudar, així com també portar alguna objecte si fan migdiada com un nino o un coixí...

En general és important saber que l'adaptació és un procés en el qual hem de ser presents, en cos i ànima, perquè quan ens separem estiguin carregats d'aquests moments compartits a casa. 

També és fonamental posar paraules a allò que sentin o observin, i legitimar-ho. Fer-los saber que és normal i natural que ens trobin a faltar, que estiguin més nerviosos, que plorin, etc.

I no tenir pressa. Pot haver-hi situacions més difícils de sostenir, però si els transmetem que volem que passi ràpid sentiran rebuig al que estan vivint i estaran encara més angoixats. 

Molta paciència, empatia i amor perquè passarà i arribarà un moment en què se sentiran segurs i vinculats a l'escola i serà per a ells/es una segona casa.