Aquest cap de setmana farà 6 mesos que va néixer la Lia, la meva primera filla. Feia molt de temps que la buscàvem, i després de la primera in vitro tot va anar rodat. L'embaràs va anar molt bé, el part va entrar dins de la normalitat i els primers mesos de postpart, vaig sentir que em deixava fluïr i tot anava bé, lactància inclosa.
He viscut tot el procés dient que tot anava bé, i creia que era així, però de sobte estic molt trista i em sento molt sola. I no surto de la negativitat.
M'he apuntat a un grup de criança semanal, per conèixer gent, però som poques i no hi acabo de sentir afinitat més enllà dels temes que parlem. He perdut molt contacte amb amics de sempre, i els d'abans de l'embaràs sembla que tenen coses millors a fer que quedar amb mi. Sona una mica exagerat, però em sembla que no tinc amics, i em costa molt fer-ne, i més ara que no acabo de trobar-me.
El problema és que m'agafo les coses molt a pit i m'agafen ploreres de sobte, i sento un buit molt gran per coses absurdes. I que la meva parella no sap sostenir-me quan això passa, perquè jo en vull parlar i desxifrar les causes, i donar-hi voltes... i ell amb un "que els bombin" ho té enllestit. I això ens provoca discussions i em fa sentir culpable de seguir trista. I és un peix que es mossega la cua...
I no sé si es tracta d'hormones o d'alguna cosa més.
Data: 05/11/2021 13:25
Hola Maria,
El cert és que el que et passa és molt habitual, molt més del que pot semblar. Et recomanem que facis una consulta a una psicòloga perinatal. Segur que et pot ajudar. És cert que és una situació molt freqüent, però és important estar ben acompanyada per una professional.
Et deixem també aquest Test de detecció que et pot ajudar a saber si tens depressió postpart:
