En una formació sobre sexualitat i criança on la què vaig participar, la sexòloga va dir que els primers dos, tres o 4 anys, la sexualitat de la dona no està enfocada a la parella. Per mi aquest tema era una mica tabú, i aquesta afirmació va ser una revelació. És a dir, ja no parlem només de les seqüeles físiques del part. La mare acostuma a tenir una fusió tant intensa amb el nadó, que al pare li toca buscar recursos per transitar en aquest camí.

És un tema molt tabú encara. Hauríem de poder parlar de què passa amb les relacions sexuals després del part, perquè molt sovint passa això. I només aquest aspecte ja transforma absolutament la parella. Falta trobar aquell punt que ens unia, sovint relacionat amb quelcom més romàntic, més íntim, que ara la mare té molt coberta amb el bebè. Els pares hem de trobar la bellesa i la satisfacció en aquest nou espai. Si arribes a comprendre el què li està passant a la mare, ho transitaràs diferent. Cal trobar una altra manera de connectar, perquè no es pot lluitar contranatura. Sobretot és posar-se a favor del que està passant, no posar-s'hi en contra. 

--