Es calcula que un 20% de la població té alta sensibilitat, és a dir, té una percepció més alta en tots o alguns dels aspectes de la seva sensorialitat: percep de manera més intensa les olors, els sorolls i l'energia que té l'altra persona. Això també es dona en infants.

"Cal veure l'alta sensibilitat com una característica de la persona", explica la Míriam Tirado, consultora de criança conscient. "De vegades hi ha pares, mares i familiars que volen canviar aquesta situació. Com menys ho veiem un defecte o un problema més fàcil serà afrontar la situació".

De fet, segons explica la Míriam Tirado, l'alta sensibilitat pot ser un superpoder: "Que en el món que vivim hi hagi persones capaces d'empatitzar amb la gent és un avantatge. Ser vulnerable no és ser dèbil. Sovint aquestes persones poden ajudar molt a altres persones perquè són capaces de posar-se al seu lloc"; assegura.

No és un infant tiquismiquis, no és un/a exagerat/da. Simplement sent de manera més extrema les emocions. De vegades fins i tot poden arribar a donar-li massa voltes a les coses que els ronden pel cap, tenen molta capacitat d'anticipació i poden arribar a sentir angoixa per coses que no han passat ni passaran mai.

Com podem acompanyar aquests infants amb alta sensibilitat?

Respiració: és una eina clau tant per infants amb alta sensibilitat com per tothom en general. Segons assegura la Míriam Tirado és una eina molt útil per l'autorregulació i la tenim 24 hores amb nosaltres. Així que treballar la respiració conscient els pot ajudar a prendre un temps d'observació i espera per tenir una mirada més assertiva.

Educació emocional: a través de contes, llibres i també de posar nom a les seves emocions. Això s'ha d'anar fent de mica en mica. Segons ens explica, un infant de 2 anys molt difícilment pugui entendre què li està passant. 

Ser present en tot moment: tant en els bons moments com en els que l'infant està desbordat. Sovint, quan estan alterats els diem que no és un estat vàlid, i els rebutgem. Dir-los que també els volem, que hi som, quan estan enrabiats o enfadats és important 


Tenir cobertes les seves necessitats: són infants que quan no han dormit l'estona que els calia, on no han dinat o sopat bé es nota encara més. La Míriam Tirado ens aconsella seguir les rutines, especialment en aquests infants, i acompanyar-los en els canvis (que els solen costar). Ho podem fer mitjançant l'anticipació i preguntant-los què necessiten.

Establint límits clars, assertius i el màxim de conscients: Tots els infants necessiten límits. De vegades si tenim una criatura amb alta sensibilitat i nosaltres també som altament sensibles empatitzem tant amb la criatura que ens oblidem del límit, i el límit cal respectar-lo. 

Respectant també els teus límits: agafar distància i escoltar-nos activament com ens sentim ens serà més fàcil per saber quins són els nostres límits i després posar els límits als altres.