L'epilèpsia és una malaltia que es caracteritza per la presència de crisis causades per una activitat exagerada de les neurones. Tot i que la forma més coneguda són les convulsions, en infants menys de la meitat de crisis epilèptiques són convulsives, però, en canvi, és la forma més coneguda.

Com són? Les convulsions són sacsejos repetits musculars que poden ser generalitzades (amb pèrdua de coneixement) o parcials (sense pèrdua de consciència i amb afectació d'una part del cos). Són de tipus tònica (rigidesa) o hipotònica (com un desmai o lipotímia).

També en infants es poden les absències, que després no recorden, agitació i canvis sobtats de comportament (que no surtin paraules, vegin coses o diguin coses sense sentit movent el cos fent accions repetitives), al·lucinacions o moviments automàtics elaborats. De vegades pot causar, també, relaxació d'esfínters (enuresis), baveig i, fins i tot, mossegades a la llengua. 

En ocasions, les crisis poden anar precedides del que s'anomena aura, que pot predir l'inici d'una crisi immediata: sovint es queixen de mal de cap, mal de panxa i hi pot haver signes d'irritabilitat i canvis de conducta. 

Quant duren? Entre pocs segons i pocs minuts. És per aquest motiu que de vegades poden ser complicades de detectar perquè la simptomatologia és poc evident i pot ser de duració curta. 

Està relacionada amb les convulsions febrils? La febre, igual que el son, poden ser detonants de les crisis, però menys del 5% dels infants que presenten convulsions febrils tenen epilèpsia amb el temps.

Com es detecta? La prova principal que s'utilitza per tal de detectar-la és l'electroencefalograma, una prova no dolorosa que consisteix en aplicar una sèrie d'elèctrodes al cuir cabellut mitjançant un casquet, i fa participar a l'infant per tal de veure què seria allò que la provoca. També es poden demanar proves com un TAC o ressonància magnètica. 

L'epilèpsia té cura? La major part de les epilèpsies es controlen amb medicació durant anys i normalment, amb la medicació, poden fer una vida normal sense alteracions al seu desenvolupament psicomotor i intel·lectual.


També pot passar que amb la pubertat aquestes crisis desapareixen del tot. Si bé és cert que hi ha el que s'anomena epilèpsia refractària, que és aquella que segueix sense ser controlada tot i la utilització de fàrmacs. En aquests casos la dieta cetogènica controlada per part d'una persona especialitzada té evidència científica provada per tal de reduir les crisis. 

Com hem d'actuar les persones adultes davant d'un comportament que ens sembla sospitós de ser epilèpsia? 

En cas d'una crisi generalitzada:

• Estirar l'infant a terra amb una manta o coixí sota el cap en posició de seguretat
• Treure-li ulleres, cinturó o peces de roba estretes
• No introduir objectes ni res a la boca, tampoc administrar medicació oral
• No subjectar amb força per evitar moviments
• Després de la crisi deixar-lo descansar sobre un costat per si té vòmits, flemes o saliva
• Trucar al 112

I davant d'una crisi complexa o parcial?

• Retirar objectes que puguin ser perillosos
• No introduir res a la boca
• No intentar moure a la persona si no és que està en situació de perill
• Si després de la crisi es troba confús acompanyar-lo fins que es recuperi
• Davant de qualsevol dubte trucar al 112 o 061