Sents que els teus esforços no et provoquen benestar? No valores les teves fites? Et sents culpable sovint? No dediques temps a cuidar-te? Acceptes els teus errors o et fustigues?

Vivim en una societat en què l'autoexigència està molt reconeguda socialment. I és cert que ser exigents amb nosaltres mateixes ens permet aconseguir resultats, però el problema és quan aquesta exigència es desequilibra i passem a viure-ho malament, sentint-nos culpables i insatisfetes per allò que fem o aconseguim. 

Si la culpabilitat apareix sovint en la teva maternitat o paternitat, si pateixes d'ansietat o et costa gaudir del que està sent. Si sempre t'exigeixes fer les coses d'una determinada manera seguint uns determinats estàndards, estar sempre present amb els teus fills o et sents malament quan te'n vas a fer un massatge o a prendre alguna cosa. Llavors, segurament, convingui revisar el teu llindar d'autoexigència.


La psicòloga Júlia Martí, experta en autoexigència, ha elaborat un test per Criar.cat per ajudar-te a detectar el teu nivell d'autoexigència i posar-hi consciència per rebaixar-lo en cas que estigui massa elevat. 

Vols posar-te a prova? Respon una a una les preguntes i prem "Done" abans de passar a la següent. Al final obtindràs una reflexió de la psicòloga Júlia Martí que et pot ser útil.  


Dues tècniques per rebaixar l'autoexigència:
 
 Escala de grisos: l'autoexigència fa la seva aparició perquè valorem les coses en termes de “blanc i negre”. Per exemple: Em sento culpable si no estic cada tarda jugant amb els meus fills. Però, totes sabem, que entre estar cada tarda amb els teus fills i no ser-hi mai hi ha un munt d'opcions que anomenem “escala de grisos”. La clau és no centrar-se en els extrems i veure totes les possibilitats per trobar la combinació que respecti la nostra manera de veure la criança i alhora ens cuidi.
 
La tècnica dels valors: si estàs llegint això és perquè probablement vols fer un bon paper en la teva criança. No hi ha dubte que vols el millor per als teus fills, però a vegades en el camí d'aconseguir-ho sembla una carrera d'obstacles que mai acaba.
 
El primer pas és acceptar que és impossible arribar a tot. És probable que ho hagis intentat: donar la millor alimentació, la roba més respectuosa, el temps de més qualitat, dir les paraules adequades i transmetre la millor educació. I a més treballar, tenir vida social, cuidar a la família, tenir temps per a una mateixa, etc. Tota aquesta pressió dispara la nostra autoexigència i fa que cuidar-nos a nosaltres mateixes quedi en un últim pla que mai arriba.