Quan ets autista portes una motxilla, que sovint és força pesada. Hi ha persones que no veuen a les mares autistes capaces ni responsables de cuidar i de crear una relació de vincle amb el seu nadó. I és totalment al contrari. La maternitat les empodera, els demostra el capaç que son d'estimar les seves criatures, fins i tot de manera molt intensa.

En el cas de la Sara Codina va ser mare de bessons. Per una banda hi havia les expectatives, duia al món dues criatures, per l'altra la realitat de tot plegat. "En aquell moment va començar un superinterès en els meus fills. Vaig fer excels que anaven força cotitzats entre les meves amistats". Assegura que la cesària programada en el seu cas la va salvar bastant. "D'aquesta manera estava tot controlat i em va alleugerir l'estrès de pensar en allò que podia passar. 

Tot i això, em van posar els braços en creu i em va agafar molta ansietat. "O et relaxes o t'adormim", em van dir. La falta d'anticipació i aquelles paraules van fer que encara es posés més nerviosa. Per sort poc més tard el ginecòleg li va anar explicant tot i es va relaxar", assegura.

La Gema Burguillos en va tenir un, però explica que s'hagués quedat uns quants dies més a l'hospital. "Creus que t'ho has llegit tot i que tot serà bufar i fer ampolles. Però què faig jo ara amb aquest bebè? Per una banda vaig pensar: això ho fa tothom i a quasi ningú se li mor. Però per l'altra el bebè no només menja i caga. Hi ha més coses... i ningú me les havia explicat mai. L'arribada del meu fill va ser un tsunami d'emocions", assegura.

L'olor de la llet, el cansament, tots els fluids del puerperi eren estímuls que si ja per una persona neurotípica son una muntanya russa, per una persona autista és com un viatge de retrobament sensorial i d'acceptació del teu cos i el teu estat: "Per retrobar-te res de fer un viatge a la Índia. Millor tenir un bebè", fa broma la Gema.

La maternitat autista és conscient. Has d'aprendre constantment "no sé què és el sentit comú. Les persones autistes ens ho han de dir tot, ho hem d'aprendre, i les criatures no neixen amb un manual d'instruccions", ens expliquen.

Per tot plegat és una experiència a la vegada esgotadora: hi han de posar encara més atenció i fer l'esforç de llegir entre línies. El sentit figurat és una altra de les coses que els costa de comprendre. A la Sara li deien dels seus bessons: "Són com dues gotes d'aigua". "Jo no entenia la frase. On has vist que siguin iguals dues gotes?".

També li dèien que ella, com que era la mare els sabria reconèixer. "Doncs no. Els acabo de conèixer, igual que tu", deia la Sara. Per això va decidir marcar amb indeleble el dit del peu dels nadons per no confondre'ls. 

Les visites sorpresa de quan tens un nadó encara són més difícils de gestionar si ets autista. La rigidesa fa que si tens una visita a les 19.54 i saps que a les 20.00h has de posar la criatura a dormir et peti el cap. "La gent creu que ets distant, "borde", que no parles amb ningú", explica la Gema.
 
"O tot el contrari. Intentes emmascarar l'autisme i organitzes els sopars i els aniversaris dels nens i nenes de classe. I després no hi vas", assegura la Sara, que ho feia per l'afany malaltís de voler encaixar i trobar sentit de pertinença. "Quan entens que a l'educació infantil la relació de la teva criatura amb els altres nens i nenes depèn també de com socialitzes amb les altres adultes fas un esforç infinit i et socialitzes per amor", assegura la Sara. 

"El vincle amb el seu bebè és l'únic vincle pur que he establert mai. No hem d'emmascarar amb ells com ho fem amb la resta. No som un personatge. On soc jo de veritat és amb els meus fills. Sense màscares". Explica la Sara.

"M'agrada el seu contacte físic. Amb altres persones no. Tenir una criatura m'ha ajudat a ser menys rígida", assegura la Gema.