La personalitat és un patró de comportament, pensament i emoció estable al llarg del temps, i des del moment de néixer es va construint. Si bé és veritat que hi ha una part genètica en tot plegat, que es calcula que és del 50%, l'altra té a veure amb allò que vivim i els referents que ens envolten.

En estudis realitzats en bessons idèntics s'ha arribat a la conclusió que aquells efectes de l'entorn no compartit (és a dir, aquells que afecten la persona en concret), tenen més pes que els efectes de l'entorn compartit. Això explicaria per què germans d'una mateixa família criats de forma similar tindrien un caràcter ben diferent. 

Tot i que no es configura fins a l'edat adulta, a poc a poc es va modelant durant la infància. Quins són aquests factors que la van construint fins als dos primers anys?

El primer que hem de saber és que l'oïda es desenvolupa des de l'etapa prenatal. Així doncs, cantar al nadó, dir-li coses, ja des que està a l'úter ajuda a la construcció del vincle amb les figures d'aferrament principal, especialment amb la mare que el gesta a l'úter. El tipus de vincle que tinguem influirà en la nostra manera de ser, i la informació que ens arriba ajudarà a construir-lo. 

Una vegada neix el nadó la informació li arribarà pel tacte, el gust i l'olfacte. La vista trigarà una mica més en desenvolupar-se i tindrà més preferència per les figures corbes i els rostres humans.

Aquestes primeres experiències tàctils, olfactives i gustatives formen part d'un primer petit esglaó de la construcció de la personalitat. No és fins als 6 mesos d'edat quan el nadó tindrà certa consciència del món que l'envolta: aquí influenciarà per exemple si l'infant és fill únic, si ja té un germà o altres germans més grans, les persones que viuen a casa, l'estil de criança...


Durant els primers mesos de vida els nadons juguen sols i és important que sigui així. Les seves mans es converteixen en la seva millor joguina. Més endavant, un drapet pot ajudar-los a fer jocs relacionats amb amagar-se. 

És força freqüent que hi hagi infants que no han tingut temps d'experimentar amb això perquè potser han tingut tota l'atenció dels seus cuidadors principals, que han intentat incentivar el que s'anomena joc en paral·lel, és a dir interactuant amb algú.

La majoria d'infants fins als 18-24 mesos no estan preparats per participar en aquest tipus de joc, i això forma part del seu ritme natural del desenvolupament. La gran plasticitat cerebral que tenen els infants especialment fins als 3 anys de vida, és a dir la capacitat dels infants d'assimilar l'estimulació del seu voltant, farà que aprenguin a gran velocitat de tot allò que els envolta.