"No tinc temps ni per dutxar-me", "fa anys que no vaig a un concert", us ressona? Ens passem els dies tenint cura de les altres persones, però qui té cura de nosaltres? Ens comparem constantment amb altres mares que aparentment ens sembla que tenen tot allò que desitgem i ens acabem obligant a nosaltres mateixes a trobar aquest temps, de vegades sense ganes.

Però fins a quin punt ens hem d'obligar realment a trobar aquest espai per dedicar-nos quan de vegades no ens ve de gust, o sospeses les conseqüències i no valen la pena, simplement per autoenganyar-nos i sentir que ens estem cuidant? La doble trampa de l'experiència maternal. 

N'hem parlat amb la psicòloga Cristina Garcia i la psiquiatra Paola Martínez, de la Unitat de Salut Mental Perinatal de l'Hospital Clínic. "És molt freqüent, en dones que acaben de ser mares, que els ofereixin quedar-se amb el bebè perquè elles es puguin ocupar d'altres coses, com el menjar o la cura de la llar, quan potser el que necessita aquesta mare és tenir moments de qualitat amb aquest bebè, i que algú s'encarregui de la resta, perquè això també és autocura", ens explica la psicòloga Cristina Garcia.

"Ens trobem amb moltes mares que s'obliguen a elles mateixes a sortir a sopar amb la seva parella per trobar aquest espai quan realment no és el que necessiten i acaben discutint perquè no estan còmodes amb la situació", afegeix. "El mateix passa amb dones que fan mans i mànigues per poder anar-se a fer un massatge quan això implica que després tinguin encara més càrrega afegida".

Però aleshores què vol dir l'autocura? Què podem fer per tal de potenciar-la?

Preguntar-nos com estem, què necessitem i què volem 
Demanar ajuda també és autocura
Comunicar de manera específica i assertiva què necessites per sentir-te millor també en forma part. Per exemple dir: necessito dutxar-me. Si us plau agafa la criatura en braços, i si plora per favor aneu a donar una volta perquè necessito un moment de tranquil·litat, també és cuidar la teva salut mental.
Seure amb la parella, si n'hi ha, i repartir la càrrega mental és un exercici molt recomanat, especialment després de ser mare


No comparar-se amb altres mares: les experiències maternals són diferents entre elles, fins i tot una mateixa maternitat amb diferents criatures són diferents. La psiquiatra Paola Martínez explica que és com els dits d'una ma, cada un és diferent de l'altre tot i ser de la mateixa ma.
No comparar-se amb una mateixa abans de ser mare: el nostre cos ha canviat, les nostres necessitats també, comparar l'experiència actual pot donar lloc a frustracions.
Trobar el teu moment, el que a tu et va bé: potser per algú sí que és anar a un concert, pot ser que per a tu sigui una classe de Yoga, un llibre que vols llegir... perquè cadascú és diferent.