El cervell d'una dona canvia radicalment quan és mare. Una de les preguntes que més els han fet a les investigadores del
Bemotherproject, de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres organismes, ha estat
què passa amb els pares?
Doncs bé, segons l'estudi que acaben de publicar,
el cervell d'alguns pares (no tots), també pot canviar. Segons expliquen, aquests canvis no són tan pronunciats com els que passen amb les mares.
A les mares el cervell els canvia radicalment.
L'estudi publicat es basa en
ressonàncies magnètiques a 20 pares novells, des de la preconcepció fins al postpart i 17 homes sense criatures. El resultat és que alguns d'aquests pares experimenten canvis en el cervell en comparació amb els que no tenen criatures.
Com més canvia l'estructura del cervell del pare, més respon a estímuls relacionats amb el seu bebè. Però:
quines variables fan que el cervell d'alguns pares canviï i altres no?
Segons ens explica Susanna Carmona, una de les investigadores que ha dut a terme l'estudi, investigadora de l'Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañon de Madrid, i del "Ciber Salud Mental" i membre de Neuromaternal,
hi ha vàries hipòtesis que ho podrien explicar, tot i que encara no s'han estudiat: la principal és que els pares amb més protagonisme a les cures dels seus fills experimenten més canvis en el cervell.
Altres hipòtesis tindrien a veure amb temes hormonals i amb altres termes relacionats amb la implicació de les relacions de parella.
A banda, també s'ha descobert, que en famílies on hi ha la figura d'un pare amb una actitud sensible i capaç de detectar les necessitats de la criatura, hi ha un
impacte molt positiu en el desenvolupament de la criatura.
