La mastitis és una inflamació de la glàndula mamària que pot cursar amb infecció. Es produeix per un desequilibri en la flora bacteriana de la llet materna i pot donar-se per múltiples causes, com l'ús d'antibiòtics abans, durant o després del part, l'aparició clivelles al mugró que serveixen de porta d'entrada per als bacteris, per retenció de llet o a causa d'un mal drenatge del pit.

Fins al moment, la majoria d'estudis científics sobre mastitis dels quals disposem s'han realitzat en llet procedent de vaques, a causa de l'impacte que aquesta malaltia causa en la indústria làctia, però la informació d'aquesta malaltia en dones és poca.

Segons explica Laia Aguilar, cap de recerca de LactApp, llevadora, IBCLC i coordinadora de l'estudi, “la recerca ha relegat la perspectiva de gènere i són necessaris nous estudis que posin el focus en la salut de les dones”.

LactApp està realitzant un estudi i busca dones que puguin tenir símptomes de mastitis aguda o subaguda. Quins són els requisits? No estar prenent antibiòtic, tenir un bebè nascut a terme i sa d'entre 4 setmanes i sis mesos i que no sigui amamantat en tàndem.

L'estudi analitzarà mostres de voluntàries que tinguin mastitis aguda, que tinguin mastitis subaguda i que no tinguin mastitis, amb bebès d'entre un i sis mesos que no siguin
prematurs ni bessons, que no siguin alletats en tàndem (dues criatures de diferent edat alhora) i de mares que no estiguin en tractament antibiòtic.

L'aparició de mastitis és una de les principals causes d'abandonament de la lactància materna. Un diagnòstic i tractament tardà i/o erroni pot agreujar la malaltia o causar mastitis de repetició. “Conèixer els marcadors que determinen si una llet té mastitis aguda o subaguda pot facilitar la seva detecció i aconseguir alleujar abans els símptomes”, assenyala Aguilar.

Els símptomes de les mastitis contemplen febre alta, malestar general, enrogiment del pit, sensació de cremor, punxades, perles de llet i clivelles. Una mastitis mal resolta pot derivar en un abscés, que requereix d'un drenatge extern. També augmenta la probabilitat de sèpsia, que pot comprometre greument la salut.