Hola...
En primer lloc dir-te que sento enormement la mort del vostre fill i també de l'altre petit que no va poder quedar-se a la vida.
Vull felicitar-vos també per la valentia de tornar a acollir a un nadó al teu ventre.
Estar nerviosa, preocupada, és el més habitual. Quan coneixem en primera persona la Mort en l'àmbit maternal/paternal mai més tornem a ser innocents, i per tant l'huracà emocional que expliques és i serà present en aquesta nova etapa.
Per la meva experiència puc assegurar-te que el que millor "funciona" és deixar espai per a totes aquestes emocions, donar-los cabuda, mirar-les, abraçar-les i incloure-les com a part del procés. Només deixant-les sortir en un lloc segur, podem alliberar-nos una estoneta i poder respirar amb una mica més de lleugeresa.
Sempre dic que tot el que traiem fora, deixa d'apretar-nos a dins.
Si puc ser-te útil, resto a la teva disposició.
Sou uns pares molt valents.
Us envio una forta abraçada i us desitjo tot el millor en aquesta nova etapa.
--
Respost per
Noèlia Sánchez (
@cor_a_cor_noeliasanchez), especialista en atenció del dol gestacional.
Editat i validat per l'equip de Criar.cat
