Venim d'una època de restriccions als hospitals que ha fet molt difícil els ingressos pediàtrics. S'ha limitat el nombre d'acompanyants, s'han fet aïllaments i forçat separacions, s'ha restringit l'accés als espais comunitaris, s'ha limitat la circulació pels recintes hospitalaris, etc. 

Unes mesures feixugues que se sumen als ja estrictes protocols d'intervencions pediàtriques que, al marge de la pandèmia, tampoc permeten en criteri general l'entrada de les famílies per acompanyar les criatures en aquests processos tan delicats i sensibles per elles. 

Amb tot, els hospitals exploren fórmules per facilitar aquest tràngol i les famílies ho agraeixen. És el cas de la Raquel, que va tenir el seu fill ingressat durant cinc dies a l'Hospital Sant Joan de Déu.

Els equilibris familiars i laborals per poder cobrir l'ingrés d'un fill de 9 anys mentre es té cura d'una altra criatura de 15 mesos suposen un desgast afegit en un moment ja de per si prou complicat.

Per això, des del sistema sanitari cal que es promoguin mesures d'acompanyament adaptades a les necessitats dels pacients i les seves famílies. Aquí teniu 5 mesures que cuiden els infants ingressats i el seu entorn:

 No restringir l'acompanyament: que els membres de la família tinguin la possibilitat d'acompanyar la criatura, sense que això suposi alterar el seu benestar ni el d'altres pacients, és clar, és una mesura fonamental per donar tranquil·litat a la criatura ingressada i a la seva família. A més, permet conciliar, en el cas que hi hagi més germans, la cura de tots els membres de la família. 

Això és possible en l'ingrés però, en canvi, està molt restringit en les intervencions. De fet, només es permet l'entrada d'algun familiar en els primers passos preparatoris i la separació té lloc abans de la sedació, que es fa a quiròfan. Es fan poques excepcions, només en casos de trastorns de l'espectre autista o altres patologies en què la separació pugui dificultar molt el procés. 


 Disposar d'objectes personals: poder fer ús d'objectes de casa ja siguin joguines, lectures o altres recursos d'entreteniment per fer més passatger l'ingrés és també imprescindible. El fet que siguin objectes coneguts i amb un lligam emocional amb la criatura els aporta benestar i els pot evocar sensacions com les que tenen quan són a casa. 

Espais comuns per a pacients i acompanyants: tenir accés als espais comuns que hi ha als hospitals pediàtrics, molt restringits en pandèmia, és també una mesura molt positiva. No només perquè permet a les criatures entretenir-se mentre dura l'ingrés, sinó també familiaritzar-se amb l'hospital i amb la seva comunitat.

Activitats per als infants ingressats: el benestar de la criatura té efectes l'evolució positiva d'un ingrés. Per això, molts hospitals disposen d'activitats pensats per cuidar la salut mental dels seus pacients. Per exemple, la visita de pallassos o de gossos amb els quals les criatures estableixen ràpidament una connexió afectiva. 

Flexibilitat en els protocols: cada pacient és un món i cada família també. Per això, i malgrat els protocols són generals i no poden atendre particularitats, les famílies valoren percebre flexibilitat en la seva aplicació si això no suposa posar en risc la salut del pacient i, en canvi, millora el seu benestar.