El racó de pensar ha estat un mètode molt utilitzat a les escoles per tal que els infants adoptin bones conductes i reflexionin quan estan enrabiats. Tot i això, segons assegura la psicopedagoga Aida Sardà Rodríguez, quan un infant està enrabiat no pot pensar, té activada la part emocional del seu cervell i per tant no arriba a una conclusió final. 

Segons explica no deixa de ser un càstig encobert: "Quan deixes un infant a un racó l'estàs fent sentir sol, abandonat, i l'únic que pot pensar és que ell no val i que ell no pertany", assegura.

Es tracta una "solució" immediata però que no aporta aprenentatge més enllà que el fet de voler agradar a la família o a l'escola i encaixar d'alguna manera però conduït per la por i per l'amenaça de no quedar-se sol.

"És obvi que per sortir d'aquella situació l'infant fa allò que li diu la persona adulta: dir ho sento, demanar perdó, abraçar... les frases que li hagin ensenyat i allò que li hagin dit que ha de fer, però també pot provocar una situació de venjança o d'aïllament", assegura Aida Sardà Rodríguez.


"Mai és una bona opció", explica i ens posa un exemple: "imagineu-vos que esteu a la platja i us esteu ofegant, i ve la socorrista i mentre encara t'ofegues et diu que no ho has de fer, que no has de marxar tan lluny, que no t'has de banyar quan hi ha bandera vermella i encara et deixa més sol". 

Les emocions no s'han de reprimir, s'han d'acompanyar, i perquè sigui efectiu l'aprenentatge, una vegada ja hagi passat aquesta enrabiada s'ha de parlar amb l'infant, de com s'ha sentit, de què li ha passat, validar les seves emocions i que de tot plegat n'extregui un aprenentatge.

"Vivim en un mon d'adults en el qual la infància no és respectada, quan la infància és més vulnerable. Allò que no li faries mai a un amic, a la teva parella o a la teva mare, per què els ho fem als infants? Per això hem de pensar molt allò que diem i allò que fem, perquè no tenen prou desenvolupada la seva emocionalitat", assenyala.