Artem Podrez

Bruxisme en la infància: mites i realitats

Quina és la causa? I els símptomes? Ens ho explica el fisioterapeuta i osteòpata Roger Montsant

20 d'octubre de 2023 a les 07:30h
Artem Podrez
Apretar les dents durant el dia o durant el son, fer soroll amb les dents quan dorms, despertar-te amb dolor mandibular... Et sona? Existeixen molt mites i llegendes populars (i de molts professionals) sobre què és el bruxisme, què el provoca i quines són les seves conseqüències.

Com si d’un concurs de preguntes es tractés, t’animo a respondre verdader o falç segons el teu criteri:
 
  • El bruxisme és una patologia
  • Les dents són la causa del bruxisme en l’etapa de dentició
  • La posició de les dents i les males oclusions provoquen bruxisme
  • L’origen del bruxisme és l’estrès
  • El consum de fàrmacs, el sucre refinat o de begudes estimulants provoquen bruxisme
  • L’ús de pantalles activa el bruxisme
  • L’origen del bruxisme és genètic
  • El bruxisme es produeix quan dorms
  • El bruxisme produeix dolor mandibular, tensió muscular i desgast dental
  • El tractament pel bruxisme són els massatges pel dolor, ortodoncia, la fèrula de descàrrega i la toxina botulínica
 
Anem a respondre-les!
 
Segons el Consens Internacional d’experts a nivell mundial sobre bruxisme el 2018, "el bruxisme és una activitat muscular masticatòria repetitiva que es caracteritza per apretar, 'grinyolar' (rechinar, que diuen) les dents i/o pressionar o empènyer la mandíbula".
 
El bruxisme no és ni una patologia, ni una malaltia, ni una activitat parafuncional ni una etiqueta mèdica o odontològica. Inclús podríem afirmar que tampoc és una activitat sense una finalitat, sinó al contrari: és un signe d’un trastorn primari, és a dir, és un conseqüència d’alguna cosa que el provoca. Més endavant, veurem quines.
 
Existeixen dos tipus de bruxisme: del son (quan estàs dormint) i de vigília (quan estàs despert). El bruxisme es pot donar per apretament de les dents, moviments laterals (grinyolar), contracció muscular sense contacte dental o per moviments mandibulars. Classificar el bruxisme i conèixer les seves causes guiarà el tractament.
 
Contrari al que es pensava, el bruxisme no té un origen perifèric, sinó central. M’explico: Es creia que factors externs com les dents, la mal oclusió, la tensió muscular, la posició de les cervicals i cap endavant o cucs al cul (oxiurios) podrien ser l’origen del bruxisme.

Ben lluny d’això, sabem que tot i que l’origen és multifactorial, s’associa a una alteració d’uns neurotransmissors com són la serotonina (paciència, temperament, memòria, regulació vigília-son) i la dopamina (encarregada de l’atenció, motivació, plaer, eufòria, perseverança, funció executiva i de la recompensa).
 
La pregunta seria conèixer quins factors alteren la dopamina i la serotonina. Mirem-los:
 
Maduració del sistema nerviós. L’etapa dels 0 als 6 anys és l’etapa d’acció – reacció - explusió: els infants són estat emocional pur que culmina amb la traca final de l’adolescència. La comprensió i racionalitat es va desenvolupant, les hormones són efervescents i el control i aprenentatge emocional es va gestant. La conversa amb els nostres neurotransmisors protagonistes serà més esbojarrada o més tranquil·la provocant, per exemple, bruxisme i estats emocionals que ens treuen de polleguera. 
 
Obstrucció de les vies aèries superiors. El síndrome d’apnea i hipo-apnea obstructiva respiratòria (SAHOS) són conseqüència directe del bruxisme del son. Tenir adenoides o amígdales més grans del normal, roncar per les nits, ser respirador oral, tenir un paladar estret i vertical o una obstrucció nasal poden ser indicadors de SAHOS. La anquiloglosia (ara que sembla que està de moda) podria ser un element a tenir en compte en tot aquest procés, per suposat.
 
 Atenció: Si el teu fill ronca, està cansat sempre que es desperta, respira sempre amb la boca oberta, fa ulleres de son al voltant dels ulls, etc. pot ser interessant una revisió amb el teu pediatra, odonotepdiatra o otrorrino.
 
Reflux gastroesofàgic. La serotonina participa en el tancament d’una vàlvula de l’estómac. Si està alterada provoca reflux i també bruxisme. Ara et vindrà el cap quan el teu fill tenia molt de reflux i semblava “la nina del excorcista”, o que ara, d’adult, t’han dit que “tens desgast de les dents”... En aquest cas, el bruxisme és protector activant-se per produir més salivació i reduir el pH àcid bucal. La fèrula, com comprendràs, no tindrà gaire sentit (ni en el SAHOS tampoc)
 
 Atenció: El desgast dental més freqüent és per acidesa interna (reflux, microbiota oral alterada) o externa (alimentació àcida).
 

Collit. La ciència ha demostrat que fer collit a menys de 16 cm cara amb cara modifica l’entorn d’aire al inhalar major CO2, existint risc d’hipòxia, hipercàpnia i bruxisme. Face to face, vigila!
 
Medicaments dopaminèrgics. Medicaments pel TDAH, per l’estrès i ansietat, pel parkinson, epilèpsia i per l’asma.
 
 Atenció: Valorar el context familiar i del nen (nutricional, estressors, personalitat, reflux, SAHOS...) és clau per ajudar a regular la dosis del fàrmac i no activar el bruxisme per excés de dopamina, per exemple.
 
Estrès i ansietat. Vas al metge i l’estrès és el culpable de tot, oi? En el bruxisme el mite diu que sí, però ja vas veient que depèn del cas. L’evidència científica ens parla de dos tipis d’estrès: l’agut i el crònic.
 
Estrès agut: De curta durada en el temps (minuts, hores, dies i inclús algunes setmanes). És interessant i necessari per poder afrontar amb millors garanties una situació. Per exemple, un examen, una discussió amb la parella per decidir la logística familiar o amb el/la sogre/a sobre la galeta del berenar. En aquest cas, el bruxisme apareix com a mecanisme protector per tal de disminuir els nivells de cortisol (hormona del estrès) i dopamina.

 Estrès crònic: De llarga durada (setmanes, mesos, anys). El bruxisme no actuarà disminuint el cortisol i adrenalina, sinó que l’augmenta, disminuint el sistema immunològic i alterant la microbiota intestinal. Ara entendràs que davant estrès, adult i infant poden tenir problemes digestius, d’absorció i mals de panxa freqüents. 

 Atenció: El bullying escolar és un factor de risc activador del bruxisme. Pot ser important preguntar com va el col·legi, la relació amb els companys i amb els professors, demanar tutoria amb el professor de referència, conflictes familiars i entorn social. 


La genètica (receptor del gen DRD3). L’epigenètica és més important que la genètica. Tot i que hi ha una predisposició de bruxisme amb aquest gen, els hàbits del dia a dia, l’entorn modulen el teu adn (i també aquest gen). L’estrès i la ansietat poden activar-lo. Per exemple,  també s’ha vist que si la mare o la parella són respiradors orals, la probabilitat és més alta que el teu fill/a respiri per la boca.
 
La personalitat de l'infant. La personalitat condiciona el bruxisme. Una criatura més tensa, ansiosa o molt tímida té més factors de risc de patir bruxisme que un infant més extrovertit, social i comunicador.

Podem extreure la hipòtesis que la construcció de la personalitat durant els primers anys de vida serà el fonament d’aquesta personalitat: el primer any de vida amb la conquista de les fites motores que propicien la comunicació i interpretació verbal i no verbal, el correcte desenvolupament cranial i orofacial (sutures cranials i facials, boca, nas, llengua, paladar...) i l’estimulació adequada que ofereix en cada etapa l’entorn familiar i educatiu.
 
 Atenció: Alguns aspectes de la personalitat a tenir present en els nostres fills són la rigidesa mental i la major necessitat de control, l’exigència acadèmica/familiar, el perfeccionisme, somnolència diürna, terrors nocturns i ansietat, mossegar-se les ungles, els taps dels bolis, les ungles o l’abús del xiclet...
 
L'ús de pantalles. Gasolina de la dopamina. Segons la AASM (Associació Americana de Medicina del Son) dels 0 als 2 anys recomana zero pantalles, dels 2 als 5 anys 30 minuts/dia, dels 5 als 10 anys 1 hora/dia, dels 11 als 16 anys 2 hores/dia i majors de 16 menys de 3 hores.

L’ús mantingut en el temps de pantalles recreatives activa la dopamina a 1000 per hora, alterant el seu equilibri intern necessitant cada vegada més pantalles (estímul) per aconseguir el mateix grau de satisfacció. No estem parlant d’una droga... o si?
 

 Trastorns hormonals. L'etapa des dels 7 anys fins acabar l’adolescència és una de les més complicades a nivell familiar. Hem de donar les “gràcies” al còctel hormonal d’estrògens i testosterona, font d’alteració del sistema límbic i de la dopamina.
 
 Atenció: La crême de la crême del bruxisme és una adolescència amb abús de pantalles, alimentació insana, respirador oral, personalitat més tancada i hàbits tòxics (fumar, alcohol i consum de substàncies tòxiques).
 
Alimentació i consum de sucre. Un altre punt a destacar és l’alimentació. Un consum insuficient d'àcids grassos (alvocat, xocolata negre) i d’aliments rics amb triptòfan (carns i peix blau), desajusten aquests neurotransmisors. I aquí arriba, com un tsunami, el monstre de les galetes per desequilibrar la balança: el sucre refinat. El sucre refinat inhibeix la producció de la dopamina. D’altres substancies involucrades en aquest circuit dopaminèrgic són la teobromina (xocolata), cafeïna (cafè, begudes energètiques i estimulants), la teïna (te i mate).
 
La pregunta de l’euromilló: Quina és la quantitat de sucre màxim per dia recomanat? Segons la OMS, en infants és de 15 grams/dia, en adults 25 grams/dia. Ja sabeu, a mirar etiquetes.
 
 Atenció: La mel o el suc de taronja podria ser un altre elements a analitzar, sobretot si es donen diàriament. 
 
Curiositat: Hi ha un estudi japonès interessant que compara el grau d’addicció que genera dues substancies: un grup es subministra sucre, l’altre cocaïna. Endevina quina guanya: el sucre.

 
Ens falta per resoldre alguns mites com dels cucs intestinals (oxiuros), però anem ràpids. Tot i que la microbiota intestinal i l’eix cervell-intestí sembla tenir efectes interessants al cervell i sistema immunitari, regulació de les emocions i control de la inflamació i dolor... No hi ha evidencia de la seva relació amb el bruxisme. I les dents i la oclusió dental? Doncs és un altre mite, recorda que l’origen del bruxisme és central i no perifèric.
 
Tot i que l'aparició de les dents podria provocar major salivació, no tots els infants existeix aquesta relació entre aparició de les dents, salivació, dolor, irritació i bruxisme. Les dents no provoquen bruxisme, però sí que és cert que els infants “es decobreixen”, al igual que descobreixen el món introduint totes les coses a la boca, amb les dents passa el mateix
 
I el dolor tan característic que apareix al despertar-nos? Doncs... És fals al 90%. El dolor mandibular al despertar no es relaciona amb un major esdeveniments de bruxisme. De fet, durant el son, el moviment mandibular està present en tan sols 8 minuts! D’aquest minuts, només el 47% correspon al grinyolament dental, i en casos molt severs, no sol ser superior a 30 minuts durant tota la nit!
 
Ja veiem que la freqüència d’apretament durant el son és poca, però podríem pensar que la intensitat serà molta ja que en ocasions “dicen que cuentan” que pot trencar les plaques de descàrrega, oi? Doncs tot i que s’ha de matisar i analitzar el cas, l’evidència diu que no és superior a quan mastegues un xiclet (així ho explica un estudi que ho comparava).
 
I per què es pot tenir dolor? Doncs per culpa d’algun trastorn temporomandibular. Aquí la figura del fisioterapeuta especialista en la ATM i regió crani-mandibular pot ser d’ajuda.

Com podrem saber si l'infant pateix de bruxisme?

Identificant moviments del mandíbula.

 Soroll dental al dormir o durant el dia a dia.

 Inspeccionant la boca i dents (marques linguals/bucals, desgast dental específic, tipologia de mandíbula...).

 Per via d'una avaluació instrumental (polisomnografía, electromiografia).

En moltes ocasions es confon bruxisme amb algun tipus de trastorn temporomandibular de la ATM com és el dolor, que té un origen multifactorial i, per tant, és molt reduccionista culpabilitzar només al múscul (recorda que s'activa 8 minuts en tota la nit).

Cal recordar que poden coexistir a la vegada bruxisme i aquests trastorns temporomandibulars: mal de cap al despertar, dolor o tensió mandibular, cansament diürn, trastorns del son i/o de la personalitat... Poden ser elements que apareguin junt amb el bruxisme, però no en són la causa. Estigues atent/a si passa alguna cosa d'aquestes.

Quins tractaments hi ha? Depèn del cas i de l'origen del bruxisme. Us recomano que abans de consultar pel tractament, trobeu primer quines són les causes úniques i personals perquè depenent de l'origen convindrà atendre una cosa o altra.

 
Arxivat a:
SalutGeneral
Roger Montsant
Fisioterapeuta, osteòpata i apassionat del cos humà.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Itinerannia
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Coneix les etapes maduratives de l'infant des del naixement fins a l'adolescència
Imatge il·lustrativa
Vitolda Klein
per Irene Ramentol
Un recull d'experiments i propostes educatives que us encantaran
Imatge il·lustrativa
per Aina Font Torra i Irene Ramentol
Un recull de botigues de llibres que us encantaran
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat