Un any més tard dels primers bebès confinats parlem amb les seves mares

Aquestes són les experiències de mares que van parir just a l'inici del confinament

per Criar.cat

La Ruth va partir el 17 de març del 2020 pocs dies més tard de l'inici del confinament total. Li havien programat una cesària: "recordo anar sols per la Diagonal de Barcelona, estava totalment buida, aquest és potser un dels records més impactants d'aquell dia"; ens explica.


"Mirava per la finestra des de l'habitació i veia tota la zona de Maria Cristina, on normalment hi ha molta afluència de cotxes i de gent, totalment buida i desemparada", assegura. Segons ens diu les primeres setmanes van viure amb força por: "No era por al virus, era por al fet que si a la nostra criatura li passava alguna cosa o es trobava malament podíem anar a un hospital? Ens atendrien sense riscos?". 

Un any més tard assegura que mirant enrere ho van poder portar prou bé tenint en compte tota la situació de pandèmia i de por que hi havia: "Intentàvem no posar el televisor ni saber què passava fora per evitar-nos angoixes durant el postpart", ens explica. 

 

La Vanessa va parir el 29 de març, una de les setmanes en les quals hi va haver més casos de Covid. "Estava espantada, no diré que no, però també és cert que a l'hospital es van portar molt bé. Estàvem completament sols". La seva filla va néixer per cesària. No havia dilatat i després de la inducció estava completament igual. 

Un any més tard la Vanessa torna a estar embarassada: "De vegades penso que en part he volgut tornar a quedar-me embarassada tan aviat perquè no he pogut gaudir d'una experiència real del que és un part sense pandèmia. Sense poder sortir, sense visites... La meva germana va conèixer la criatura quan ja tenia tres mesos"; assegura.

Segons ens explica li van donar l'alta a les 24 hores de la cesària: "No podia ni caminar. Em van dir que era millor estar a casa. En molts moments em sentia perduda. Em vaig haver de treure jo sola el fil de la cesària. Em van explicar com havia de fer-ho". 

Em vaig haver de treure jo sola el fil de la cesària


Tant la Vanessa com el bebè han passat la Covid-19 quan la criatura tenia sis mesos. "Aquest any ha estat un caos, físicament i emocionalment"; assegura. 

 

L'Elisenda es va posar de part just el dia 17 a la tarda. Va haver d'avisar a la seva mare perquè es quedés amb la seva filla gran. Durant el treball de part va fer unes dècimes de febre: "Van saltar totes les alarmes i em van tractar com a possible positiva". 


"El part va anar de pressa i bé, tot i que un cop el nen va néixer no em van deixar agafar-lo, no vam poder fer pell amb pell, ni pit. No el vaig poder agafar fins al cap de 12 hores, quan van tenir el resultat, que era negatiu", ens diu. 

Durant aquelles hores no van poder agafar la criatura. "Com a possibles positius ens van tenir aïllats i el personal sanitari amb prou feines entraven. Cada mitja hora canviaven de protocol. Tot plegat va ser una mica caòtic". 

Per la família de l'Elisenda el millor va ser quan van arribar a casa, tots quatre. "Van ser dies per adaptar-nos, sense horaris ni compromisos. El pitjor va ser la incertesa de la situació, el no poder presentar-lo a amics ni familiars". Després d'un any encara hi ha familiars que no coneixen el seu fill

 

La Núria va trencar aigües el dia 15 de març de 2020. El 14 van declarar l'estat d'alarma i un dia més tard va ser mare per primera vegada. En Pep va néixer a la setmana 37. "El primer que vaig fer va ser trucar a la clínica. Estava morta de por, no pel part, perquè ja tenia assumit que seria una cesària, sinó pel tema Covid".

"No m'imagino per res del món l'habitació plena de gent a veure'ns. Per nosaltres va ser un regal poder estar els dos sols amb el nostre petit. El confinament ens va permetre conèixer de seguida els seus ritmes, les seves necessitats, vam establir una lactància respectada, bonica tot i que dura"; ens explica.

Un any més tard li sorprèn haver marxat de la clínica sense mascareta. Dos dies més tard ja eren obligatòries. "Dos mesos més tard els avis van poder conèixer el nostre fill, tot i que cada dia fèiem entre dues i tres videotrucades. Per nosaltres l'estat d'alarma no va ser un fet traumàtic. Ho vam viure com una oportunitat".

"Tot i això no us enganyarem. La por perdurava. Pensàvem: i si un dels dos agafem la Covid? Com ho farem amb el nen? Fins i tot vam fer un pla per si ens passava com ho gestionariem. Per sort no va caldre", assegura.


T'ha agradat aquest contingut?
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Mathilde Langevi
Paola Roig
Et passa? Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Garret Jackson
Fes-li un petó a la tieta, va, vinga!
Imatge il·lustrativa
Nathan Dumlao
El clítoris sí. Amb aigua i prou.
Imatge il·lustrativa
Anvesh
Els trajectes llargs poden resultar feixucs pels més petits de la casa
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres