Thomas Park

Per què els alumnes que ja s'han vacunat no han de fer quarantena?

Una nova edició del Criar Talks amb el Dr. Carlos Rodrigo per parlar sobre vacunes, infants i Covid

per Criar.cat
Thomas Park
Té sentit la mascareta a l'aula? Quins són els pros i contres de vacunar els nostres fills i filles? Per què els alumnes que ja s'han vacunat no han de fer quarantena?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem moltes famílies sobre els infants, preadolescents i adolescents, l'inici de curs i la Covid-19.
 

Parlem amb el Dr. Carlos Rodrigo, pediatra especialista en malalties infeccioses, per tal de resoldre tots aquests dubtes. 

El Govern ha demanat a les famílies que vacunin els joves de més de 12 anys. Són moltes les famílies que no ho veuen clar. Per què s’ha de vacunar a les criatures quan s’ha vacunat ja al 70% de la població i s’ha demostrat científicament que les criatures són menys contagiadores?

Sí que és veritat que els nens contagien menys que els adults, però en canvi no hi ha massa diferència entre un jove de 12 anys i un altre de 24. Que ja hi hagi un gran gruix de la població vacunada és una gran notícia, però estar vacunat no garanteix no patir la infecció. Redueix el risc d’infectar-se i el que redueix és el risc que sigui molt greu, però no evita la infecció. 

Hi ha una sèrie de mesures que les famílies no acaben d’entendre. Una d’elles és que com és que els i les alumnes de més de 12 anys que ja hagin rebut la vacuna no hauran de fer la quarantena si poden contagiar?

Es tracta d’una mesura incentivadora. El que es vol és donar facilitats al fet que el màxim de gen possible es vacuni. La persona vacunada tindrà menys risc de contagiar perquè dura menys la infecció i hi ha menys risc de contagiar a altres persones, també tindrà menys risc de contagiar-se i en el cas de contagi hi ha menys risc que sigui greu.

Ha arribat el moment de conviure amb les infeccions per coronavirus. La gent vacunada té riscos en general, però menys que la no vacunada i aquesta és la realitat i nova normalitat de la qual parlem.

Té sentit vacunar a adolescents i joves que ja hagin passat la covid?

És un dubte raonable. Està clar que per seguretat a la gent gran, a la gent que té més riscos, a la gent que se li posarà una tercera vacuna, sí que té sentit, perquè augmenta la protecció.

En els joves la veritat és que no ho sabem. El que sí que sabem és que en altres malalties, quan s’havia passat el xarrampió, la varicel·la ja ho havies passat i t’anaves revacunant de tant en tant perquè podies seguir el contacte amb el virus.

En aquest sentit en cada moment s’ha d’anar veient el que les autoritats sanitàries recomanin segons les noves evidències. 

Vostè mateix moltes vegades ha dit que els menors d’edat són menys contagiadors. Si és així per què és important vacunar-los aquí i en canvi en altres països, com al Regne Unit, s’ha decidit no vacunar-los?

Hi ha diferents decisions i actuacions en diferents països. Hagués estat bé que l’Agència Europea de Medicaments donés unes pautes concretes per tothom igual. Davant de qualsevol vacuna s’ha de provar l’eficàcia, la seguretat i els beneficis enfront dels riscos. En el cas del coronavirus dependrà de la situació epidiemiològica però com heu vist això sembla una muntanya russa.

Que les criatures tinguin menys risc de contagi i menys risc de contraure la malaltia greu és una excel·lent notícia, però no és excloent sobre el fet que tinguin la malaltia greu. Feia anys que no teníem criatures a cures intensives per culpa d’un virus. Des dels anys 80 que hi va haver molts casos de meningitis que no ens havia passat. Quan hi ha tants casos i no sabem a qui afectarà i a qui no és molt complicat.

Hi ha casos de malaltia greu que no sabem per què els ha passat a aquestes persones i no unes altres.Hem observat també casos de coronavirus persistents en preadolescents i adolescents, un fet que va en augment, i casos de fallos multisistèmics en infants que estem estudiant per què han pogut passar. 

La covid persistent que estem veient als infants els impossibilita l’activitat física, els estudis. Es considera persistent quan ja fa més de dos mesos que ho tenen, i hi ha infants que els persisteix fins a sis mesos.

Què ens hem d’esperar de cara a una propera onada?
No ha acabat encara aquesta 5ena onada i es preveu que de cara a l’octubre-novembre entrem en una sisena onada. Hi ha molta gent que ni ha patit la malaltia ni s’ha vacunat i el més probable és que quan vinguin els mesos freds, l’hivern, amb més habitacions tancades, és esperable que tinguem un brot important en aquesta estació de l’any.

I això anirà de la mà de la disminució d’altres malalties que afecten criatures com ara la bronquiolitis, tal com va passar l’any passat? 

Dependrà de què fem. Ara mateix no hi ha vacuna del Virus Respiratori Sinsitial, que és el que produeix la bronquiolitis i que afecta moltes criatures. Si ens rentem les mans, evitem compartir estris, gots, i anem amb cura passarà com l’any passat i baixarà.

Nosaltres ara del que tenim por és de què al relaxar-se les mesures de la Covid puguin pujar les infeccions, ja no només per Covid sinó també d’aquest altre virus. 

Moltíssima gent del que s’ha queixat respecte a les mesures del curs escolar és el fet que es mantingui la mascareta a partir dels sis anys a dintre de les aules. Vostè creu sincerament que cal?

Tinc clar que per sota els sis anys no cal, però tot depèn del comportament. La mascareta què fa? La mascareta disminueix la possibilitat que una persona infectada infecti als altres. La mascareta protegeix molt poc de contagiar-te tu.

El més important és que l’aire corri. Hi ha estudis que asseguren que mantenir una molt bona ventilació podria arribar a ser equivalent a portar mascareta. 

N’hi hauria prou en obrir la porta i les finestres?

N’hi hauria prou en alguns casos. Què passa? Que si estem en una situació d’alt risc no se’n pot prescindir. No és que canviem d’opinió, és que les circumstàncies epidemiològiques van canviant, i això és una de les peculiaritats de la covid. Hi ha moments en els quals és important dur a terme certes mesures. Si no hi hagués hagut gran part de la població vacunada el juliol haguera estat dramàtic. El que ara és cert pot ser que d’aquí a dos mesos no sigui el més convenient.

Creu que de mica en mica s’anirà rebaixant l’edat i vacunant també d’altres nens i nenes de 10, 11 anys i d’altres franges d’edat?

Portem mesos investigant si té sentit. Estem en grups de treball amb el Ministeri de Sanitat per tal d’avaluar-ho. De moment s’ha prioritzat la franja 12-16 que és amb la que hi ha més consens que els beneficis són més alts que els riscos. Hi ha altres països com el Regne Unit que han decidit no fer-ho, però és que al Regne Unit sempre hi ha hagut moltes reticències a les vacunes i també s’entén que no s’hagi fet pel fet que pugui no tenir èxit en fer-ho. 

El que sí que tinc clar és que als molt petits segur que no té sentit. Una de les coses que ha fet que ens replantagem la vacunació de joves i adolescents ha estat l’arribada de la variant Delta, que ha infectat més preadolescents i joves. El mes de maig vam rebre moltíssims casos de més de 12 anys i anteriorment havien estat casos puntuals. N’hi havia,  però eren més lleus o passaven desapercebudes.

Per què no tindria sentit en els menors de 2 anys i en canvi a un de 7 potser sí? Quines són les diferències en el metabolisme?

Les criatures molt petites, la immensa majoria, tenen una capacitat d’afrontar aquest virus, com altres virus, meravellosa. El sistema immunitari els funciona de primera i eliminen aquest virus, com molts altres virus, afectant-los el mínim. Només els fa mal als nens petits els virus que afecten en llocs molt concrets, com en el cas de la meningitis o la bronquiolitis, però no la infecció en sí. 

Com afectaria la immunitat de grup el fet que vacunem o no als preadolescents i joves?

Ens hem d’oblidar de la immunitat de grup. Va ser un concepte que va sortir i va agafar molt empenta. Perquè hi hagi immunitat de grup tothom hauria d’estar vacunat.

La responsabilitat col·lectiva sí que existeix i de fet és el que hi ha d’haver. 

Quins són els pros i contres de vacunar els nostres adolescents i joves?

Que no agafaran tanta probabilitat la malaltia, que no serà tan greu, menys risc de transmetre la infecció a altres (avis o altres persones amb riscos). 

Els contres: això que es diu dels riscos a llarg termini, tampoc se sap de la malaltia. Hi ha moltes més probabilitats de patir els riscos a llarg termini si s’ha patit la infecció que no amb la vacuna. 


Ens estem trobant amb molts casos de covid persistent, i aquí sí que hi pot haver riscos a llarg termini. Les complicacions de la vacuna només són una representació mínima de les complicacions que hi pot haver amb la infecció. 

Protegir-se durant els dos, tres anys que pot durar la pandèmia és fonamental per evitar aquests riscos que pot tenir passar la Covid.

Hi ha hagut alguns efectes secundaris, vinculats amb la menstruació, que ha suposat un fre ja no només per la vacunació de preadolescents i joves sinó també amb la vacunació d’embarassades, a les quals es va fer una crida davant dels riscos de patir Covid, en especial al tercer trimestre. Què se’n sap d’això?

No s’ha pogut demostrar de moment que les alteracions hormonals en relació a la menstruació tinguin algun vincle amb les vacunes. De moment en tots els estudis publicats no hi ha evidència, això no vol dir que n’hi pugui haver, simplement que avui dia no es pot demostrar.Hi ha moltes raons per les quals es poden tenir trastorns menstruals. 

En quant a les embarassades en un primer moment el missatge va ser que no tenien cap risc, que la Covid era un virus que respectava a les criatures i les embarassades. Sí que es va descartar que hi pogués haver transmissió vertical, és a dir risc de contagi al bebè, i això continua així.

En el moment que hi ha hagut molta gent jove infectada, entre les quals les embarassades, és que en el tercer trimestre hi ha hagut més complicacions greus entre aquestes dones. L’embaràs dóna més risc de trombosi i la infecció de coronavirus també.

Amb la vacuna aquest risc tant de contagi com de gravetat disminueix, i el més important seria assegurar que arribi al tercer trimestre de l’embaràs protegida, és a dir, tenir la segona dosi posada cap als sis mesos. 

És una vacuna nova però el que fa és induir la producció d’anticossos per part del cos. Probablement es faran altres vacunes més noves davant les variants, però el que està clar és que aquesta funciona i el risc és molt baix.

M’agradaria fer-li arribar alguns dels comentaris que hem rebut sobre el tema. Un d’ells ens deia: poner este medicamento experimental a niños y adolescentes es una barbaridad. Uns altres ens deien: No l’he vacunat i no vull fer-ho. No se sap a llarg termini què passarà. Mai vacunaria a les meves criatures amb vacunes experimentals no aprovades, només autoritzades per raons d’emergència… Què els diria a aquesta gent que ens escriu?

Entenc que hi pugui haver aquest dubte. Cap vacuna és obligatòria perquè és una decisió personal. Ja no es considera vacuna experimental, ja es considera definitiva. Jo era el primer que creia que vacunar criatures per protegir els adults no em semblava bé, però ara que la major part dels adults ja estan vacunant i que veiem que hi ha joves i adolescents amb malaltia greu i amb seqüeles doncs sí que ho he cregut convenient, perquè veig que els pot ajudar a no patir tant la malaltia i si la tenen doncs de forma més lleu. 

Dels Estats Units ens arriben notícies molt preocupants. Aquesta setmana he pogut parlar amb una pediatra de l’hospital de Cleveland que em comentava que tenien 100 criatures ingressades a Cures Intensives i 800 criatures afectades per la Covid a l’Hospital.

Les criatures no són immunes a aquesta infecció i els preadolescents i adolescents encara molt menys. On posem el límit de no risc? Si et toca a tu és el 100%. El risc existeix. Pots dir: al meu fill no li tocarà… val, però i si sí que passa? I podries haver evitat això amb una vacuna que podem garantir que no és experimental en el sentit clàssic d’experimentació i està més experimentada fins i tot que altres vacunes? 

Podem fer alguna cosa les famílies per reforçar la immunitat i intentar així frenar una malaltia greu per la Covid? 

Rentar-se mans, evitar compartir objectes i estris, evitar tenir contacte molt a prop. Si algú té febreta, mal de gola, perd l’olfacte o té alguna manifestació dels símptomes de la Covid cal mirar a veure què passa.

Si la gent hagués après que un petó a una criatura, que tocar-los les manetes o la cara, que no rentar-los bé les mans, que cal evitar compartir estris i altres objectes pot ser contraproduent, potser ens haguessin evitat contagis. 

Prendre mesures i actuar en conseqüència és el que es pot fer per tal de prevenir ja no només aquest virus, sinó altres virus com el Virus respiratori Sincitial.
Arxivat a:
ActualitatGeneral
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Daria Shevtsova
Alba Carreres
Una activitat per abans d'anar a dormir que genera vincles i ajuda a pensar
Imatge il·lustrativa
Paola Roig
Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Mathilde Langevi
Paola Roig
Et passa? Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Garret Jackson
Fes-li un petó a la tieta, va, vinga!
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres