Hola,

Doncs el primer que recomanaria és situar-nos en un lloc des d'on siguem conscients que allò nostre no és igual per a tothom, en qualsevol àmbit. La cultura androcèntrica occidental ha instal·lat la creença que la meva experiència, la nostra experiència, és la mateixa que la d'altres persones. És una estratègia normalitzadora, i és evident que no és així. No existeixen minories sinó experiències minoritzades. I aquest és el primer missatge que hem de fer arribar a les nostres criatures, que totes les experiències valen igual. 

Promoure la curiositat per les experiències d'altres persones és important per la vida. I saber que hi ha regles socials que no donen el mateix valor, però que tenim el poder suficient per canviar aquestes idees dintre nostre i això fa que la vida sigui més bonica per tothom. També per la teva família "normativa". A partir d'aquí, no cal buscar una forma especialment complicada d'explicar els diversos models de família, sinó que ho hem de fer de forma senzilla, igual que s'explica que després de la primavera ve l'estiu. A més, aquí és quan la cosa es complica, és rellevant educar en el camí d'adquirir consciència de la centralitat que ocupa el teu model, la teva experiència, la manera que ha tingut la teva família de formar-se.

El secret són la reflexió i el diàleg: parlar sobre què pot tenir de guay tenir dues mares, o aprendre coses sobre el país d'origen, serien exemples per establir una conversa amb l'infant.

Respost per Sara Carro, cofundadora de la cooperativa Fil a l'Agulla

Editat i validat per l'equip de Criar.cat