Tics nerviosos en criatures... Què són? Què els causa? Indiquen alguna patologia? Com s'han de tractar? Poden remetre? La neuropediatra Argeli Martinez Garcia respon tots els dubtes:
Els
tics són un dels trastorns del moviment més freqüent en criatures. Es caracteritzen per
moviments sobtats,
estereotipats, involuntaris, inoportuns, reproduïbles dels músculs esquelètics o faringi-laringi. L'edat d'inici és entre els
5-10 anys (99% abans dels 15 anys), més freqüent en homes 3:1.
Els tipus de tics poden ser molt simples, motors complexos i fònics. Es classifiquen en transitoris, crònics i
Síndrome de Gille de la Tourette.
No se'n coneix una causa específica, s'esmenten que alguns factors poden contribuir a la seva aparició: factors genètics, estressants, del desenvolupament, infecciosos i autoimmunes, exposició a fàrmacs, etc.
No són indicatius d'un trastorn neurològic específic llevat que estiguin associats a un altre tipus de trastorns, com ara trastorns obsessius compulsius (TOC), dislèxia, trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).
Ens hem d'alarmar quan els tics són tan complexos que causen malestar a la criatura o afectació a àrees socials importants per al seu funcionament.
El
tractament ha de ser multimodal i individualitzat, cal tenir en compte, la severitat del trastorn, si associa un altre tipus de problema de conducta, si afecta la part psicosocial del nen, l'edat, els antecedents familiars.
El
tractament farmacològic és simptomàtic i només cal utilitzar-lo quan la intensitat dels símptomes ho justifica. És important tenir present que els tics són involuntaris, els pares i l'entorn social han d'acceptar el trastorn de la criatura i
no insistir perquè els inhibeixin.
El pronòstic varia amb cada pacient, és un
trastorn fluctuant i
sol anar a temporades. La major part dels pacients és comú que
augmenti la severitat en acostar-se la pubertat, i disminueixin o desapareguin a l'adultesa primerenca.
En el cas de la
Síndrome de Guille de la Tourette, que és la forma de presentació més severa, 1/3 dels pacients curen, 1/3 tindran tics lleus i un altre terç empitjoren. La taxa de remissió és del 65%.
