Hi ha criatures que tenen realment molta por de caure. Quan encara no ho saben verbalitzar
pot ser que no caminin i busquin posicions properes a terra on se sentin segures.
Quan ja són més grans pot ser que tinguin
pànic extrem a les alçades, de caure amb la bicicleta, saltant a la corda, sent pànic quan puja escales mecàniques o simplement eviten totes aquestes situacions en les quals no estiguin en contacte amb el terra, com poden ser saltar o grimpar.
Dominar la gravetat i aprendre què es pot fer i no es pot fer és fonamental pel neurodesenvolupament de l'infant. Però hi ha criatures, que sigui pel que sigui es mostren insegurs i tenen una por extrema quan executen certes activitats.
Una de les primeres coses que podem fer és revisar
si nosaltres o algú del nostre entorn ha incentivat alguna d'aquestes pors. Quantes vegades ens ha sortit de manera automàtica dir-li:
"vigila que cauràs", "és molt amunt", o "quina por, em fas patir".
Les
males experiències poden haver influït en tot plegat. Si ha patit una caiguda forta, recentment s'ha fet mal o ha vist algú que s'ha fet mal quan hadut a terme la mateixa acció pot ser que el facin enrere.
També pot ser que el teu fill o filla tingui el que se'n diu
inseguretat gravitatòria, és a dir se sent insegur davant l'"amenaça" de la força de la gravetat. La seva por no serà racional i aquesta por creixerà si les persones adultes que l'acompanyem intentem ignorar les seves necessitats.
Es tracta d'una
hipersensibilitat als senyals dels receptors de la gravetat i solen demanar ajuda per exemple per pujar a un tobogan o se senten insegurs amb jocs bruscos i d'acció o en espais que no domina.
Respectar les seves necessitats no és ser sobreprotector/a: al contrari, l'ajudarem a enfortir progressivament la confiança en ell/a.
Demanar-li que tanqui els ulls i camini per sobre d'una línia a terra, donar més temps perquè investigui i sigui ell/a qui vulgui fer l'activitat o fer
exercicis de psicomotricitat el/la poden ajudar a conèixer més el seu cos i la seva posició a l'espai.