Viatges per feina? Com gestionar la separació amb els fills

Consells per acompanyar-ho sempre atenent les edats dels infants

2 de febrer de 2024 a les 07:00h
per Anna Masnou
La mare i el pare són figures de vinculació primàries i això és especialment important en el cas de la mare durant els primers 9 mesos de vida, que és el que anomenem període d'exterogestació. Són segurament els mesos que necessitaria ser encara dins la panxa per tema maduratiu, però que surt abans perquè caminem de forma bípeda i se'ns va estrènyer la pelvis.

També el manteniment de la làctancia materna, que és la font exclusiva d'aliment fins als 6 mesos i la principal fins als 2 anys, són factors a tenir en compte. Per tant, de manera ideal durant aquests primers mesos de vida no s'hauria de produir cap separació entre mare i infant.


Tot i així, sabem que no sempre hi ha la situació ideal i que les mancances a nivells de permisos i el que encara queda pendent en materia d’igualtat fa que sovint les dones ens haguem de reincorporar abans a la feina, i que això en alguns casos pot suposar viatjar.
 

En cas que així sigui, la primera opció hauria de ser valorar si l'infant i algú que pugui fer suport poden prendre part en el viatge, per tal que les separacions siguin només d’algunes hores. Hauria de ser una persona que ja estigui vinculada a l’infant de manera prèvia al viatge.
 

En cas que aquesta opció no sigui viable, és important que la persona que es quedarà a càrrec del nadó hi tingui vinculació prèvia i a poder ser sigui la mateixa persona durant tot el període, ja que serà emocionalment dur separar-se'n.

Quan viatgem, és molt important acomiadar-se, expressar l'estima, l'enyorança i deixar clar que tornarem. Fins i tot, encara que el fill o filla no hagi començat a comunicar-se a través de la paraula. Veure marxar la mare o el pare pot ser dur, però és més dur que desaparegui de cop.
 
Al principi de la separació pot ser que l'infant estigui més agitat, irritable, que plori més, que només vulgui dormir, que refusi menjar, tot això és la seva manera de mostrar la tristesa que li produeix la separació, caldrà acompayar-lo amb paciència.

En el cas de nadons, és molt recomanable deixar peces de roba que facin olor de la mare o el pare perquè pot ser d’ajuda per a la persona cuidadora per a calmar-lo, i també una bona estratègia tenir-les a prop a l’hora de menjar.

Mantenir les rutines en la mesura del possible, prioritzar l'acompanyament emocional,... No passa res per fer excepcions quan passem per un moment difícil (de la mateixa manera que a vegades també ho fem els adults).
 
Sí ja és més gran, l’ús de la tecnologia pot ser de gran ajuda, tot i els riscos de les pantalles, en aquest cas poder-se comunicar amb la mare o el pare ofereix més beneficis.

També en els infants podem aprendre el pas del temps (les hores i els dies) Amb el rellotge, "quan aquesta agulla arribi aquí, podrem parlar amb la mare o el pare per videotrucada”.


Amb el calendari podem marcar el dia que ha marxat i tenir apuntat el dia que torna, i anar veient el pas del temps.

Anticipar les coses els dona tranquil·litat i ajuda a treballar la paciència i l’espera, a banda d’ajudar a interioritzar la idea que la mare o el pare marxa, però sempre torna.

També en infants més grans pot ser que aparegui la tristesa, l’irritabilitat, que s’enfadin per coses que habitualment no, o que tinguin més rabietes. Convé prioritzar acompanyar l’emoció i entendre d’on prové realment.
 
Pel que fa a la mare o pare que és fora, també pot ser que experimenti tristesa, sentiment de culpa, ansietat de separació, etc.
 
Un truc per a les separacions, tant llargues com curtes, és la reserva de petons i abraçades. S’ha de fer amb temps i relaxació, ens mirem amb calma i ens preguntem com tenim la reserva i quants en necessitarem per a tenir-ne fins que ens tornem a trobar. En aquell moment ens abracem i fem petons i anem calibrant les reserves mútuament, quan ja sentim que les reserves estan plenes ens podem separar.

Al retornar és possible que les reserves estiguin molt baixes quan us torneu a trobar, així que caldrà recarregar-les molt.

Anna Masnou és psicòloga especialitzada en ansietat, estrès i gestió de les emocions. Segueix-la a les seves xarxes.


 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Martí Albesa
per Lluís Girona
El Govern accedeix a la proposta del Consell d'Educació de Catalunya que demanava tenir cinc dies laborables per preparar el retorn a les aules
Imatge il·lustrativa
Guillaume de Germain
per Alba Castellvi Miquel/Irene Ramentol
Claus perquè els infants es posin reptes, amb una mirada inclusiva
Imatge il·lustrativa
Ksenia Makagonov
Hi ha aprenentatges que superen els riscs des del punt de vista neurocientífic
Imatge il·lustrativa
Departament d'Educació
per Irene Ramentol
Propostes pedagògiques per Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat