Iniciar-se en el món de l'esquí, com a activitat lectiva i a un preu molt assequible? Sí, això passa a Catalunya des fa quasi 10 anys. Aquesta realitat poc coneguda s'anomena Esport Blanc Escolar i suposa que la mainada de les comarques pirinenques puguin fer-ne un tast en el marc de l'assignatura d'Educació Física.

L'Esport Blanc enguany ha penjat d'un fil. Les restriccions de mobilitat feien que l'activitat no tingués l'autorització per tirar endavant i ha començat amb retard. Finalment, hi participaran prop de 1.700 alumnes de 44 escoles de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Jussà i Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d'Aran.

Precisament, el fet de flexibilitzar alguna de les prohibicions per permetre'l va generar un allau de reaccions i de confusions generals. “Només faltaria que els pijos puguin anar a esquiar en plena pandèmia”, s'exclamava el poble indignat a les xarxes socials. I sí, l'esquí, com el golf o l'automobilisme, és un esport elitista ja que el cost no està a l'abast de tothom ni molt menys.

Ara bé, en la discussió –com acostumava a passar sempre- es van barrejar conceptes i es va donar molta informació errònia. Per exemple, es va comparar amb una setmana blanca on, per exemple, una escola de Barcelona se'n va una setmana sencera a esquiar (amb un cost no apte per a la majoria de famílies i fora de l'activitat lectiva).

No, l'Esport Blanc no té res a veure amb això. Són unes sis sessions –repartides entre esquí alpí, esquí de fons i snowboard- que formen part de l'assignatura d'Educació Física del segon trimestre tant a tercer com a quart de Primària. El cost per a les famílies és de 30-35 euros i inclou el forfet, el material, l'autobús i, en el cas de les escoles que van a Vall de Núria, el mític cremallera.

Sí, lamentablement hi ha famílies que no es poden gastar 30 euros extres (i hi ha mecanismes per solucionar-ho). Ara bé, són moltes menys de les que no poden pagar la majoria d'excursions –des dels pobles del Pirineu no es pot anar a visitar un museu en metro-, les colònies o un esport tant habitual a les escoles com la natació. Que la mainada de famílies vulnerables que viuen a pocs quilòmetres de les estacions d'esquí també les puguin gaudir, no hauria de molestar a ningú, al contrari.