Marc Riera

«Vam patir abusos per part d'un professor a qui admiràvem»

La Marta i l'Aida són avui activistes contra els abusos sexuals infantils: "és una dinàmica de poder i genera molta culpa a les víctimes"

23 de maig de 2024 a les 07:00h
Marc Riera

Hem quedat amb l'Aida i la Marta a les portes de la Barnahus de Tarragona, un centre pioner al sud d'Europa, impulsat pel Govern, que acull infants i adolescents que han patit abusos sexuals per donar-los atenció integral en una càlida llar que té com a principal objectiu facilitar el procés de reparació

No és la primera vegada que el visiten. Fa un any, van ser les persones encarregades d'inaugurar-lo. Des de llavors, la Generalitat ha obert prop d'una quinzena d'unitats d'aquestes característiques per tot el territori capgirant el model d'atenció a les víctimes que fins ara hi havia hagut a Catalunya i que predomina encara a la majoria de països de l'entorn. 

Mentre hi passegen, els rostres de l'Aida i la Marta exhibeixen un cúmul d'emocions diverses. Avui són activistes contra els abusos sexuals infantils i juvenils, i són molt conscients de la importància d'un centre que doni seguretat a les víctimes i eviti la revictimització a què els exposa el carregós procés judicial. Abans, però, també van ser víctimes.


Quan eren adolescents, van patir abusos per part del seu professor de teatre. "Recordo un episodi d'abús en què el meu cap anava rapidíssim i pensava si realment allò que m'estava passant, jo ho volia o no", reviu la Marta. "A vegades, deixaves que passessin coses que el teu cos sabia que no estaven bé, però que tampoc no li ficaves el nom d'abús", afegeix l'Aida. 

"A l'edat de 13, 14 i 15 anys vols formar part d'un grup. I ell jugava amb què si no formaves part del grup, t'excloïa. Totes coincidíem a sentir en aquell moment que hi havia alguna cosa estranya, que no era normal. Però el cervell ho vol normalitzar i et diu: 'No pateixis... Deixa-ho estar'. I ho vas soterrant", explica l'Aida. 

Un de cada 5 menors de 17 anys pateix abusos sexuals. És una xifra que glaça i que desperta molta impotència perquè transcorren de forma invisible, sense que la criatura tingui ni la capacitat de reconèixer l'abús ni encara menys de denunciar-ho.

"L'abús infantil té una dinàmica en què primer hi ha una seducció. I, a partir d'aquell moment, qualsevol cosa que tu facis, sentiràs que ha sigut decisió teva. Et culparàs sempre d'haver anat a casa seva. Però la culpa realment és d'ell, perquè ell és l'adult i la persona que hauria de dir: 'No, és una menor, això no pot ser'", explica la Marta.

La culpa. Que en el cas dels infants encara és més sufocant i imperceptible. "Totes les víctimes sentim culpa, fins i tot quan ja ha tingut lloc la revelació. Perquè pensem que si haguéssim parlat abans, per exemple en el nostre cas, potser totes les que haguessin vingut darrere no haguessin existit", lamenta l'Aida. 

«Vaig decidir rapar-me el cabell per ser menys femenina, i perquè potser d'aquesta manera, no es fixaria tant en mi o no el tindria tant a sobre»

El cas de l'Aula de Lleida, com es coneix mediàticament, es va anar gestant a partir de l'admiració que sentien les alumnes per al seu professor de teatre. "Jo estava enamorada d'aquesta persona. Qui no s'ha enamorat amb 15 anys del seu professor de teatre?", explica la Marta. En un rol seductor i fent ús de l'autoritat que tenia, generava situacions d'intimitat amb les menors, fins i tot, en plena classe. 

I així van començar els episodis d'abusos que es van allargar durant anys. "En el meu cas, vaig decidir rapar-me el cabell per ser menys femenina, i perquè potser d'aquesta manera, no es fixaria tant en mi o no el tindria tant a sobre", recorda l'Aida.  


Més endavant, les companyes de l'aula van acabar fent pinya fins a compartir els abusos que havien patit. "Et sents molt sola quan has sigut abusada. Sents que el que t'ha passat no t'hauria d'haver passat i no saps molt bé cap a on tirar. I quan tens una comunitat, una xarxa, en el nostre cas li diem cercle, és molt sanador", explica la Marta reconfortada.  

Finalment, van decidir denunciar-ho, primer a instàncies policials, i després públicament. Però aquest tampoc va ser un pas gens fàcil. "Ens vam sentir com una caça de bruixes. No volíem dir els nostres noms i ni donar les nostres cares, perquè les nostres famílies encara no ho sabien. I a la nostra ciutat volien noms, fets...", recorda l'Aida. "És molt revictimitzant el fet d'haver-te d'exposar cada cop, d'obrir-te en canal i dessagnar-te en públic perquè la gent et cregui", admet la Marta.

Per això, des del primer moment en què van conèixer el model de la Barnahus, els va fascinar. "Si jo hagués tingut una Barnahus a prop, potser hagués parlat abans. Potser la meva revelació no hagués trigat 20 anys. Penso que és una ajuda tan gran a la infància a no haver de declarar quatre vegades explicant la seva història, a poder tenir tots els serveis en un mateix espai, a no trobar-se en espais desconeguts...", celebra la Marta.

FOTOS La Barnahus de Tarragona


"És un projecte meravellós. No sabia de l'existència d'un recinte que acollís tot: psicòlegs, juristes, gent especialitzada,... Ja m'hagués agradat a mi que hi hagués existit en aquells moments, perquè tot hagués sigut molt més fàcil, la veritat", afegeix l'Aida.

Sis anys després de la denúncia, la Marta i l'Aida senten que encara no ha culminat el seu procés de reparació. "No hem tingut una reparació cap als nostres pares. A més, no hi ha hagut un judici. Cadascuna de nosaltres ha tingut la reparació que ha buscat per ella mateixa. Jo vaig decidir que la meva teràpia seria formar-me per entendre el que m'havia passat". 

«L'abús té una dinàmica en què primer hi ha una seducció per part de l'abusador, i a partir d'aquell moment, qualsevol cosa que tu facis, sents que ha estat decisió teva»

La Marta avui és mestra i formadora en prevenció d'abusos sexuals en la infància i en entorns educatius. Juntament amb l'Aida i altres víctimes del cas Aula de Lleida, han participat en un documental de la reconeguda directora Isabel Coixet, El sostre groc, per denunciar els fets que encara no han tingut resposta judicial. 

La seva sort ha estat trobar-se i constituir el que anomenen Nou Cercle, des d'on escolten víctimes, que com elles, busquen coixí i xarxa. "Jo li diria a la persona que està patint o que ha patit abusos sexuals que busqui algú de confiança, que l'escolti, que l'escolti amb el cor, que no dubti en cap moment, i que l'acompanyi i que li ofereixi la seva mà", llança com a missatge la Marta.

"És cert que carregues una motxilla, però aprens a conviure-hi i aprens a que deixi de sagnar. I això és el que hem de mostrar, que no han pogut amb nosaltres i que hem de ser molt forts, i que se'n surt", proclama l'Aida. 


Amb el suport de

Irene Ramentol
Responsable editorial i de projecte a Criar.cat
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Txus Garcia
Masies, cases i apartaments ideals per un cap de setmana o les vacances escolars, de la mà de Benvinguts a Pagès
Imatge il·lustrativa
Ajuntament Deltebre
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Imatge il·lustrativa
Allan Mas
Els infants i adolescents que fan activitat física a la tarda cal que facin un berenar lleuger i amb hidrats de carboni d'absorció lenta
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat