Adrià Costa

Per què caguem el tió per Nadal?

Ens remuntem als orígens d'aquesta estimada tradició que fascina grans i petits

per Criar.cat
Adrià Costa
Una de les figures més emblemàtiques de Nadal i més present en la majoria de llars de Catalunya és el tió, també dit soca a les terres de Lleida, tronc al Pirineu, tronca a la Franja de Ponent i sòc o cachafuòc a Occitània.

Any rere any les criatures el fa cagar, seguint una tradició que es remunta segles enrere i que està vinculada amb la natura, el solstici d'hivern i la fertilitat. Algunes ho fan el 24 de desembre al vespre i d'altres el mateix dia de Nadal.


D'on ve la tradició? Originàriament el tió estava destinat a donar escalfor i llum a les llars per suportar la cruesa de l'hivern. Per Nadal contreia la capacitat màgica de regalar llaminadures i llepolies, simbolitzant l'abundància per sobreviure els rigors del fred. Es picava per estimular que donés fruits i augurava el renaixement de la natura després de l'hivern. 

Antigament també era costum llençar-lo al foc, però la desaparició de les llars de foc en cases i pisos ha fet decaure la crema i, de retruc, el ritual que se celebrava amb les cendres, utilitzades com a elements de protecció contra les tempestes i les plagues. 


L'etnòleg i folklorista Joan Amades explica al "Costumari català" algunes de les activitats que es feien a les masies catalanes a meitats del segle XX i que es basaven en una teatralització de l'arribada del tió com si fos una figura celestial. Els avis instaven la mainada a sortir al pati per veure com aterrava el tió del cel. I realment ho feia, perquè es llençava des de dalt de la teulada.

Amb el tronc ja a casa, se l'alimentava i tapava perquè no agafés fred i pogués preparar-se per donar fruits. Per fer-ho, els nens i nenes havien de picar-li el llom tot entonant una cançó, que amb el temps i en funció de les zones geogràfiques s'ha anat modificant.

Com en totes les tradicions, els interessos comercials han anat incorporant variacions a aquest costum. S'ha humanitzat el tió, pintant-li la cara i posant-li una barretina, i fins i tot en alguns llocs se n'ha modificat el nom per "cagatió". 

Actualment, a l'entorn d'aquesta festa nadalenca es fan moltes coses de les quals no se'n diu res als llibres. No està documentada enlloc, per exemple, l'activitat d'anar-lo a buscar al bosc com es fa ara, perquè antigament eren els tions els que arribaven a les cases. Ni tampoc hi ha cap referència als grans regals que alguns troncs caguen actualment. Les bicicletes i els ginys electrònics han substituït les pega dolces i xocolatines d'abans, quan tots els tions eren diferents entre ells i no es trobaven massivament a les fires nadalenques.  


Amb tot, l'antiga tradició perviu amb força a les llars de Catalunya i segueix despertant la curiositat de països d'arreu del món. Però no exempta de crítica, perquè algunes corrents de criança i educació ja han reflexionat sobre la necessitat de deixar enrere el costum de picar-lo, entenent que és un gest violent que pot ser fàcilment substituït per accions més festives com pot ser ballar o cantar a l'entorn del tronc. En aquesta línia, algunes escoles han proposat als seus alumnes algunes variacions.

Revisar les tradicions no és fàcil perquè com expliquem en aquest article estan carregades de simbolisme i d'història. Sempre hi ha el temor que s'acabi desvirtuant-ne el sentit i, per això, qualsevol revisió desperta adhesions i recels. Sigui com sigui, el que és innegable és que aquesta és una festa arrelada i molt estimada, tant pels més grans com per als més petits.
Arxivat a:
NadalGeneral
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres