Freepik

No, regalar molt no és sinònim de més amor o afecte

Avui els infants estan hiperregalats i ens equivoquem si pensem que estem cobrint les seves necessitats

Freepik
El meu avi acostumava a parlar-me dels seus dies de Nadal. M’explicava que la il·lusió per aquests dies era enorme i que els petits i petites de casa, com ara, frisaven per veure què els portarien els Reis o què els cagaria el tió. Aquest Nadal ha estat el primer que hem passat sense ell i no ha resultat gens fàcil.

Entre molts dels records que m'envaïen en relació al que ell ens es explicava, em va venir a la memòria una cosa que sovint comentava; “nosaltres demanàvem poca cosa però mai sabíem si arribaria res”. Així de senzill. Ras i curt. Puc imaginar la seva brillantor als ulls quan rebia algun exemplar del “patufet”, algun jersei de llana o una magnífica baldufa.


Aquesta era la seva realitat. Una realitat on era inconcebible que un infant pogués obrir trenta paquets el dia del seu aniversari o el dia de nadal. Una realitat on el concepte d’infant hiperregalat estava a anys llum d’estar al imaginari col·lectiu. Una realitat on la baldufa era un món enorme ple de possibilitats que es guardava com un objecte preuat a una caixeta metàl·lica envellida on s’hi escrivia “tresors”.

Avui en dia, la caixeta dels tresors és un armari ple de trastos. El dia de l’aniversari o les festes nadalenques són plenes de regals. Regals que s’obren de pressa i corrents, regals als que no es dona l’espai necessari perquè no hi ha espai-temps per jugar-hi, regals que en ocasions són poc desitjats i queden al racó de l’oblit.


Molts dels nostres fills i filles estan habituats a que això sigui d’aquesta manera. No han après altra cosa. També s’han habituat a no recordar tot els que els han portat els Reis o els han regalat els amics. De fet, la majoria de vegades que pregunto a algun infant “què els han regalat o portat els Reis”, no saben dir-m’ho. Es recorden de tres o quatre coses i n’hi ha moltes que queden al buit. Així doncs, per què els regalem coses que ignoren o menystenen? Perquè reben coses que no queden registrades a la seva memòria emocional? Estem cobrint les seves necessitats?

Estem cobrint les nostres. Nosaltres projectem que la quantitat aporta satisfacció, felicitat i sensació de benestar. Aquesta creença prové de la societat consumista on hem crescut, de la idea que ens han inculcat els mass media i la publicitat i, en moltes ocasions, d’un enorme sentiment de culpa perquè no passem el temps que desitjaríem amb els petits i petites de la casa. Per a nosaltres, els regals simbolitzen amor i afecte. Això és així però, a més regals, més amor i afecte? La veritat és que no. És important que mirem més enllà i puguem desmuntar certes creences:

“A més regals, més alegria”: Aquesta creença és un mur amb poques fissures i que està molt arrelada. Aquí, ens podríem remetre al que comentàvem anteriorment. El meu avi tenia una enorme joia al cor per la baldufa perquè era capaç de focalitzar. Quan podem centrar l’atenció de manera sostinguda en un estímul construïm un procés increïble. Obrim el regal, li donem valor simbòlic, li donem ús, el guardem i el conservem com un obsequi preuat. Quan rebem deu estímuls en mitja hora, difícilment podrem dur a terme un procés similar i, en cas de poder fer-ho, ho faríem únicament amb un dels presents. En aquest sentit, caldria posar en valor la qualitat per damunt la quantitat.

 “Si rep pocs regals o menys que la resta, potser es posa trist”: En aquest món, les persones recullen la tristesa quan senten una pèrdua. En aquest sentit, si el nostre fill o filla està habituat a rebre dos regals per nadal i sempre rep la mateixa quantitat, difícilment podrà connectar amb la tristor. De la mateixa manera, si volem reduir o promoure un canvi en el nombre de regals, pot aparèixer la pèrdua però podem transitar-la i sostenir-la com a adults, doncs aquí estarem realitzant un aprenentatge significatiu; “a la vida, entre d’altres coses, existeixen les pèrdues”.

 “Si veu que els amics reben més regals, es pot frustrar”: La ràbia apareix quan tenim la sensació d’haver patit una injustícia. És probable que aparegui aquesta emoció però amb pedagogia i acompanyament anirà reduint-se. “A casa el Joan han portat més regals però a casa la Maria n’han portat menys. Nosaltres som afortunats que els Reis sempre es recorden de tu i sempre et porten la mateixa quantitat de regals i pots gaudir d’ells”. Les coses sempre tenen diferents lectures, els adults hem de ser hàbils a l’hora d’educar quan tenim conviccions fermes. A més, en aquest sentit, a més obsequis sense esforç, menys tolerància a la frustració.


 “Sou uns exagerats, tu obries molts regals i no et va anar tan malament”: Tens raó, no em va anar tan malament, però a part de rebre molts regals, vaig rebre educació i esperit crític. T'estic agraït i agrairé que respectis la meva decisió. A més, sóc conscient de l'enorme amor per mi i els teus néts ja que el demostres cada dia. Els regals no són importants.

“És que se'ls veu tan contents, amb una il·lusió, una cara de sorpresa...”: Això és absolutament cert però aquesta il·lusió és efímera. Tan efímera com el temps que transcorre entre obrir un paquet i un altre. De fet, aquesta il·lusió prové de la descàrrega de dopamina cerebral al circuit de plaer del cervell. Com més entrenem aquest circuit en descàrregues breus i efímeres, més necessitat tindrà d'aquestes descàrregues i més neguit patirà quan no les rebi. És un tema absolutament natural i fisiològic.

És complicat promoure canvis en hàbits culturals i creences molt arrelades al imaginari col·lectiu, però per a fer-ho cal posar-hi consciència i poder fer autoobservació. Per a fer-ho cal mirar al passat, al present i al futur.

Mirar al passat per aprendre del llegat que ens van deixar les generacions passades. Una baldufa pot ser màgica.

Mirar al present per observar la societat actual i el valor que donem als regals. Perquè són tan seguits els canals de youtube on es pot observar a alguns infants que es passen el dia cridant mentre desemboliquen regals?  Perquè hi ha milers de regals tancats plens de pols als armaris?

Mirar al futur per observar que cada vegada estem més plens d'objectes i coses tangibles per fora i més buits per dins. En aquest sentit, potser hauríem de començar a plantejar-nos si el que necessiten realment els infants són molts paquets per obrir o és una altra cosa.

 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres